dimecres, 13 de juny del 2007

Parar la fresca

Ja s'ha ben perdut aquest costum banyolí, i civilitzat, de parar la fresca. L'aire condicionat, la tele, els porters automàtics i l'individualisme idiota s'han carregat una pràctica que difícilment tornarà i que era la millor manera d'aplacar això de la calor de l'estiu. Ans, al meu carrer, tots els veïns i veïnes paraven la fresca, treien a la vorera cadires, tamborets i el que fes falta. Els de Can Sardanes treien la sella de muntar la burra. Vet aquí. Llavors el carrer era una enriulamenta de gent, un xiuxiueig que el travessava de dalt a baix, una xerrameca que es barrejava amb el zumzum dels mosquits, el repicar de campanes i el brunzit dels fils elèctrics. Els nens jugàvem a carreres o a místric, que és l'escondite dels espanyols. Parar la fresca era repassar la jornada amb tots els veïns, perquè abans els veïns o s'ajudaven o directament estaven renyits, no pas com ara on ningú es coneix, on tens un veí psicòpata i ni ho saps ni ho sabràs fins que surti per la tele o et faci la clenxa al mig. Abans parar la fresca era buscar una mica d'aire per respirar, era salvaguardar-se de l'estiu, era combregar amb la gent, era ser viu i una mica més feliç. Els dies de parar la fresca han estat substituïts per cotxes, motos, carrers informals, tractes distants. A Xisca, encara, amb els veïns ens saludem, i, de tant en tant, quan ve l'estiu parem algunes taules per sopar, és el principi. Hem de tornar a parar la fresca, això sí, incorporant tots els elements de la modernitat que facin falta: és a dir els gintònics d'en David i veïnes extraordinàries.

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Aquesta és una de les ancestrals tradicions que també trobo molt a faltar. Ara bé, fa uns anys que em deixo caure per Menorca i he quedat meravellada que encara resta gent practicant el "parar la fresca". I de ben segur que no hem pas d'anar tant lluny per poder-ho veure...comencem a treure les cadires!

newoman ha dit...

ja tens raó ja...ara el més pròxim a parar la fresca al carrer deu ser parar la fresca a la terrassa d’un bar...deu ser cosa de la sofisticació imperant...ja passaré per Xisca

ginfizzera ha dit...

També existeix la posssibilitat de parar la fresca des del llit, amb els llums apagats, la finestra pujada i els porticons oberts i amb musiqueta tranquil·la de fons.... Sona una mica freaky i rocambolesc, però és un dels meus hobbies preferits durant les nits d'estiu.... I si a sobre es pot veure la lluna com és el meu cas, imagineu-vos que collonut que és.....

I ara segur que apareixeran els anònims amb mente "calenturienta" dient de les seves oi?

Noies de Xisca de Gardi, hem de fer una lliga femenina de xiscagardianes no trobeu?

Apa mainada....

newoman ha dit...

i tant ginfizzera, ja pots comptar amb mi!

Anònim ha dit...

Endavant les atxes!