En els dies del desordre electoral algú va parlar de la necessitat d'erradicar espècies forasteres de l'Estany, entre les quals va nomenar les cèlebres gambússies. Vaig estar a punt d'aixecar-me de la cadira i dir-li el nom del porc, i em vaig haver de mossegar la llengua com una criada de les d'abans. Les gambússies espècies forasteres? Au, va tira! Aquestes animalades només les pot dir algú que li falti un bull, algú que no hi sigui tot, algú que no toqui vores. Mireu, jo sempre he vist les gambússies a l'Estany. I a vegades n'he pescat per convertir-les en esquer i atrapar algun peix més gros. Perquè la gambússia, ai senyor! la gambússia és un peixicu pitit-pitit, de la mida quasi de l'ungla del peu gros. La gambússia és com una miniatura de peix, una miniatura extraordinària que reuneix totes les peculiaritats del peix. La gambússia és quasi una transparència feta peix, una criatura dolcíssima que fa anys que viu entre nosaltres, tants anys que ja s'ha integrat en el nostre Estany i en els nostres recs, nedant a contracorrent, nedant en petits grups, barrejant-se entre els colors de l'aigua, camuflant-se entre les algues, rec avall, rec amunt. Qui digui que la gambússia s'ha de treure del nostre paisatge tindrà tot xisca de Gardi en contra i el Partit Sant Martirià també. Esteu avisats setciències de pa-xucat-amb-oli. No ens toqueu les gambússies, que hi prendrem mal.
6 comentaris:
Estimat Comitè d'Orriols.
El xiscagardià Mastegatatxes, ja fa uns dies, em va donar la benvinguda a la "secta". Em considero seguidora de la vostra religió ambsolutament laica i profata, i a més, crec que igualment com vosaltres, sóc una lletraferida de soca arrel. El que jo em pregunto, però, és quan es farà l'acte d'entrega de la toga corresponent, que ha de ser de la talla petita perquè jo sóc poca cosa, i quan rebré al meu compte corrent l'ingrés pertinent del meu suborn.....
En Mastegatatxes, i espero i desitjo que la resta de xiscagardians també, em va demanar que em llancés a la piscina i donés la meva opinió en aquest blog via post. El que jo em pregunto és com, quan i on ja que ara per ara la meva única opció de deixar entreveure el meu "geni literari" és a través de les contestes a les vostres meravelloses reflexions.....
Queda dit!
Esperant la vostra resposta, m'acomiado afectuosament,
Ginfizzera
Ginfizzera, què és un lletraferit? Algú a qui li hagin clavat una el·la geminada a la cuixa, per exemple? Ja ens ho diràs. I després una altra cosa. Ja saps que soms gent vulgar i de togues no en tenim pas. Com a molt et donarem una saca de les que feien a les saques i ja està.
Per lu altre, lu de poder escriure posts, t'hauràs d'entendre amb el gallego però eem penso que t0'has de fer una adreça de gmail o alguna cosa per l'estil.
Ja tinc adreça de gmail! Sóc dona moderna jo! Entendre amb en gallego? Ja em diràs qui és.....
Un dia t'explico què és lletraferit....
Jo també sóc gent vulgar, però una saca no! que tinc la pell delicada jo! Alguna coseta de cotó no le tindreu pas? De fet també és molt econòmic!
Per cert! Jo visc a 30 metres del Carrer Sant Martirià! També puc ser d'aquest partit?
Apa mainada!
Mastegatatxes, alegra una mica la cara! Somriu! Que la vida és el millor regal que tenim!
Òstia és que avui tinc molta son i em carda mandra tot. Per cert, que em veus que diguis que somrigui? Digue'm on ets que jo no et veig pas i anem a fer un ginfizztonic ràpidament
Ja em sap greu però no et veig pas! Però com que sóc una mica bruixa m'ho he imaginat que no reies! A més, a aquestes hores anar a fer un gintònic? Jo més aviat aposto per una cerveseta beeeeeeeen fresca! I que consti que m'encanta el ginfizz!
Per cert, que no somreies? Sempre s'ha de somriure! La vida s'ha d'afrontar amb un somriure als llavis! És la millor manera de presentar-nos al que ens envolten i a més és saludable i et fa sentir de puta mare!
Publica un comentari a l'entrada