diumenge, 29 d’abril del 2007

Amb quin permís?

Xisca de Gardi, tothom ho sap i tot Banyoles en va ple, és cairuda. O sigui dels partidaris del Monestir que en el seu dia van anar a cops de ballesta contra els altres, els innombrables, els que van profanar l'ordre de les coses i es van posar de costat d'aquella esglesiola que hi ha entre el carrer Sant Benet i el carrer dels Valls. Nosaltres sempre hem estat fidels servidors del Monestir i dels seus diferents Abats. Fins i tot està documentat que un de Can 65 va ser Abat del Monestir. Diem això i no cap altra astracanada per referir-nos a la inauguració de l'altre dia. Es veu que va venir un conseller amb el cap més pelat que un cogombre per inaugurar un arxiu al Monestir. Quina bestiesa! Al Monestir sempre hi ha hagut arxiu. L'arxiu on es demostra la contribució històrica de Xisca de Gardi en la defensa de la moral i les institucions banyolines. En un d'aquells pergamins mig ratats ja es documenta que un Gallego anomenat Mati I va ser qui va fer recular els gavatxos, tot sol, llançant-los grans quantitats de pop florit. La gavatxada va recular tant que es va cardar daltabaix de les Alberes. Per tant, avisem, no ens ha agradat que gent que no coneixem en persona vingui i ens inauguri casa nostra. Deixarieu que el menjador de casa vostra fos inaugurat per un barbamec sense pèl al cap? Au va! No cardem, home! Ja poden endur-se aquells armaris metàl.lics i tota la paperassa de l'enemic (els rodons que feien costat a aquella ermita que hi ha al final del carrer Santa Maria) i fotre-ho rec avall. El Monestir és de Xisca de Gardi i Xisca de Gardi és del Monestir. Esteu avisats: a la propera fantotxada tindreu el mateix fi que aquell Abat emprejós al qui vam cardar un barril de pòlvora sota el coixí. Patapam i bagul i tites. Per tant, estem en disposició de tancar l'Arxiu inaugurat i retornar al Monestir el poder del silenci, la foscor, la clausura, la llunyania. Xisca de Gardi toca a somatent. El primer dimecres que ve, i coincidint amb el Mercat, cridarem a recomposar l'exèrcit dels Abats. Pagesos de tot vol de la comarca hi són convidats. Vosaltres ho heu volgut i ara sabreu quin peu calcem. Un 42 llarg i rancuniós.

2 comentaris:

mastegatatxes ha dit...

Què s'han cregut!! Que tornin a venir tota aquesta colla de Barcelona. que vinguin i els inaugurarem els collons amb un punxot. Òstia, això sí que m'empreja. Venen de fora, es passegen per aquí fent com cara de "quina pudor que fa", tallen la cinta, es pensen que ens han salvat la vida, ens la perdonen i foten el camp. que no tornin. Cardem cocodrils al Revardit i al Terri i en derroquem els ponts. No els necessitem pas a tota aquesta colla. A quina hora ha quedat el somatent?

Anònim ha dit...

Solució molt fàcil ! Que retornin els històrics Madoz i Mendizábal, es desamortitza el monestir ... i plis-plas, ja passa a mans dels banyolins, es recupera el monestir i els sometents en prenen la custodia.

Després del dineral i contribucions que ha costat als banyolins finançar tota aquella muntanya de pedres des de l'arribada d'en Bonitus, uff !! Els protagonistes no havien de ser una colla de barcelonins amb cotxes negres oficials ! però ja se sap, "qui té el poder, mana".