Suc de taronja

Xisca de Gardi va rebre una invitació per anar a un esmorzar a la seu del Departament de Cultura de la Generalitat a Girona. Ens havia convidat en Manel Doñate, un element imprescindible en la universalitat xiscagardiana. Vaig arribar primer jo i al cap d'una estona em va trucar en Miquel que s'havia mig perdut. Havia arribat tard per culpa dels embussos de Llambilles. A Llambilles hi ha un semàfor que s'ha de fer esclatar. Només falta que en Miquel en doni l'ordre. Vam entrar tots dos al pati de la seu de Cultura a Girona. És un pati dels d'abans, fet en un primer pis aprofitant el pendent de la terra, net, càlid, amb una llum amable. Era força ple i al començament vaig patir perquè no s'acabés el suc de taronja. Aquella trobada era un esmorzar i als esmorzars hi ha d'haver suc de taronja. I n'hi ha d'haver molt. El de Sant Jordi, a Cultura, era un esmorzar de suc de taronja naturaal, colat, sense engrunes, amb un punt exacte d'acidesa. La combinació amb els xuixus (o xuxus, o xuxos) era magnífica però arribava a sublim amb els brunyols (o bunyols). Pel cap baix me'n devia empassar, ben bé, sis o set vasos i no vaig agafar la gerra perquè hauria quedat malament però a fe de Déu que era la única cosa que tenia ganes de fer. També hi havia vasets amb trossos de fruita. Alguns portaven una mica de xocolata desfeta per sobre. la fruita amb xocolata desfeta em va semblar poc apropiada per aquella hora. A en Miquel, que anava xerrant amb uns i altres amb una desimboltura extraordinària, li semblava tot massa dolç. Al cap d'una estona, ens van fer una fotografia i tot perquè hi havia premsa i es veu que ho volien fer sortir als diaris de l'endemà. Fins i tot va parlar el delegat del govern i una senyora gran que ens va fer una mica de por perquè li feien un homenatge al seu germà i corríem el perill d'haver-la d'abatre per estruncar-li el discurs. No va fer falta i, mica en mica, sense que ens n'adonéssim, va anar marxant tothom. Vam quedar en Miquel, en Serafí Gimeno, en Miquel Molina i jo. El suc de taronja s'havia acabat i sense suc de taronja, allà ja no hi havia res a pelar.