Al carrer Abat Oliva de Salt hi ha un bar de moros amb una foto d'en Hassan II i una altra del seu fill, Mohamed I, penjades a la paret. No se'n pot dir mal ni de l'un ni de l'altre perquè l'amo, un senyor que es diu Zakaraie, va vestit com un de nosaltres però és marroquí des de la caputxa de la xilaba fins als peus. Tot ve del seu pare, que havia treballat de xofer a la flota de Mercedes del palau del rei Hassan. A mi m'havien dit sempre que era un dèspota però aquell home, el pare d'en Zakariae, li professa una devoció que, a primer cop d'ull, fa gràcia, al cap d'una estona fa angúnia i a última hora carrega. A davant del pare d'en Zakariae parlar de Hassan II és parlar de Déu Nostre Senyor i si no ho fas ets un heretje, descreguit, malparit, pocavergonya, indecent, semita, desconsiderat, alèrgic al cus-cus, gironí i no sé quantes coses més. M'havien explicat que una vegada un algerià li va dir a el pare d'en Zakariae que, quan era petit, Hassan II es pixava al llit. L'altre es va encendre i de tan enrabiat com estava li va clavar una plantofada que va sonar fins a Tuníssia, li va refregar una tifa de camell per la cara, després li va emplenar la boca amb sorra, li va remullar amb té bullint, li va pintar les ungles dels peus amb quitrà i li va arrencar els pèls del nas i els de sobre dels dits grossos dels peus. Només li faltava haver-se-li pixat a la boca, com hauria fet Hassan. Allà on anàvem. Quan hi vaig anar, en Zakariae estava enrabiat perquè el dia abans la policia li havia irromput al bar per fer-hi una redada i en la confussió del moment li havien clavat dues coces. Anava ben coix i m'explicava que havia vist la padrina. Estava enfadat però quan li vaig preguntar perquè tenia la foto d'en Hassan em va dir de seguida que també en tenia una de Mohamed I. Que la d'en Hasan era per recordar els temps del seu pare i la de Mohamed per fer-lo conscient a ell del temps que estava vivint. És ben bé que aquests àrabs amb poca cosa en tenen prou. Quatre palmeres, una tetera, alguna cigarreta barrejada i als carlins que els mati Déu, sino perquè els paria.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada