dimarts, 17 d’abril del 2007

El nostre capità i la nostra bandera


Davant l'entrada de forasters en aquest bloc, un sector de Xisca de Gardi capitanejat pel Capità Enciam i per altres segadors de la terra, ha decidit enarborar les tradicions com a bandera. Maria Vaqueta ens ha traït amb el seu cosmopolotisme bord. I això no ho perdonareu pas mai. Tant de córrer per Barcelona amb wambes i calçacurt t'ha de cardar mal de veritat. Quina serà la propera foto que ens entaforarà aquest galiàs? Un xino? Un mexicà? Va, no cardem, això és Xisca de Gardi i no pas el Domund.
Diàleg entre Mossèn Bach i un grup de segadors que corren per Banyoles amb ganes de carregar-se el Virrei:
- On es vostre capità? On és vostre bandera?
-Varen treure el bon Jesús, Tot cobert amb un vel negre:
- Aquí és nostre capità,aquesta es nostre bandera!
I aquí s'ha acabat la collonada! Visca el Papa Benet XVI! Visca Nosaltres i la gent com nosaltres! Maria Vaqueta, recorda, portem un volant d'anar a segar i el teu coll és de lo més baratu que hi ha. Estàs avisat pel que fes falta.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Porque mi patria son sus caderas
Su labios rojos mi bandera
Mi destino escrito en su mirada
Territorios libres....

El noi del Clot ho fot prou bé...M'hi heu fet pensar amb aquest post de defensa a ultrança de l'esperit xiscagardià, de la mateixa manera que un Gardi protegeix a la seva gambússia.
Endavant!

Keef Snifparents

mastegatatxes ha dit...

la Maria Vaqueta hauria de saber que si posa fotos de negres conills els hauria de buscar amb el ninot a la mida de Xisca de Gardi. On s'és vist aquesta falta de volum!

sensaciones ha dit...

tienes razón mastegatatxes, eso de que el tamaño no importa no se lo cree nadie