Digue'm astracanat, carinyo

Astracanat perquè bec a galet un vi pastós que em tenyeix els llavis de lila. Astracanat perquè no drago la música clàssica i segueixo preferint els porros que s'emboliquen que no pas els de les olles a pressió. Astracanat perquè l'únic metge amb qui confio és en Pep. Astracanat perquè m'agrada conduir i conduir-me pels únics camins possibles: el Pla de l'Estany i totes les seves remotes repúbliques. Astracanat perquè quan parlo amb una dona encara no sé per on començar, i quan l'abordo segueixo sense saber per on començar. Digue'm astracanat, carinyo, perquè no m'agraden els restaurants sofisticats on un imbècil et fa tastar el vi i un carcant et porta setanta peces diferents de pa. Astracanat perquè quan pujo a un avió l'única supervivència possible és a base de whiskies i mirades salvatges al traje cenyit de l'hostessa. Astracanat perquè em segueix agradant el fútbol i em cauen les llàgrimes quan l'Athletic guanya o tot el camp del Celtic canta allò de "mai caminaràs sol". Astracanat, carinyo, perquè vaig amb camises sense planxar i amb sabates rosegades, però sempre amb una elegància molt xiscagardiana. Astracanat perquè tinc més temps pels amics que pas per les convencions. Astracanat perquè l'escriptor més bo que conec és en David del Passeig, que fa literatura dins un gintònic. Astracanat, sempre astracanat, perquè no sé si prefereixo pit o cuixa, o la resta, o tot junt, o tot molt junt. Astracanat perquè quan comença el dia ja penso en jubilar-me. Digue'm astracanat, carinyo, però saps molt bé que, en el fons, és tot això el que t'agrada. Per civilitzat ja podies haver triat un empleat de banc. Per salvatge, no. Al cap i a la fi, ja ho deia la teva mama "vés en compte, aquest és de Xisca de Gardi".