Setanta-quatre

Com que qui no té res a fer el gat pentina, he passat gairebé mitja tarda badant pel blog com qui es passeja pels carrers del poble d'on no ha marxat mai. I no sé perquè, he descobert que el mes de març vam escriure setanta-tres posts. Va ser el mes que en vam escriure més amb diferència respecte del febrer i del gener, que van ser més aviat escassos d'idees i astracanades. Segurament era per la timidesa dels primers dies. Potser teníem vergonya però quan vam veure que érem quatre gats i que ningú es queixava vam començar a escriure barbaritats i les barbaritats van agafar l'alçada d'un campanar. I aquí som, esperant que algun dia arribi la policia, ens tanqui la paradeta i ens faci escriure mil vegades alguna frase del tipus: "No tornaré a dibuixar el delegat del Govern amb tanga a la paret de la ssala d'espera de l'oficina dels passaports". Entretant, aquí teniu el post número setanta-quatre, el que converteix el mes d'abril en el més insensatament prolífic de la nostra encara breu història a Internet.