dissabte, 7 d’abril del 2007
La Conca Lacustre reinventada
Idea de Newoman. Parlarem amb el Xena sobre el tema. Però és del tot possible. El què? Doncs buidar l'Estany i omplir-lo d'Agustí Vilaret, un dels xampanys més fascinants de l'alquimia Xena. L'Estany donarà a beure delícies i bombolles a tothom: als gardis i les gambússies, als sols i als blackbassos. Això sí: l'única condició és que s'haurà de beure amb copa pompadour, com mana la tradició xampanyera de la nostra pàtria. Més coses. Els Estanys d'en Montalt i el de la Cendra també seran buidats. Deixarem la caseta i l'hort d'en Pep, perquè als amics no se'ls toca les propietats, el nostre és un comunisme d'una finor que ja no es porta...Els dos estanyols seran omplerts de whiskye. Un de malta agradable com és el Glen Rodes, i l'altre un irlandès potent, com el Busmills. Rehabilitarem la Puda per oferir banys de muscat de Rivesaltes o de Jurançon, el vi blanc del noble país del Bearn (allà on Xisca de Gardi passa temporades curtes perquè és la confusió perfecte entre molts dels nostres territoris estimats) A la Puda reposarem abans d'agafar una meca i conduir-nos cap a Sant Miquel. Els estanyols d'aquella república també seran reomplerts: una mica de vi de l'Empordà i un deliciós Porto per prendre a mitja tarda. A Sant Miquel també haurem de reposar fins a anar a petar a l'altre costat d'Estany, a la part d'en Morgat i tots aquells enigmes. Allà penúltima etapa, perquè d'un d'aquells brolladors apareixerà en David i un dels seus clàssics gintònics. L'última parada? El Museu Darder. Després de tant alcohol a la sang, descansarem una estona en una vitrina, al costat dels nostres amics i amigues: les mòmies mexicanes, el xai amb dos caps i, és clar que sí: el venerat i inconfusible porc en trompa.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
9 comentaris:
M’agrada prou això de que les meves bestieses serveixin per construir una Banyoles encara millor, més pintoresca i més estrafolària. Probablement em presenti com a candidata a les properes eleccions municipals només per dir bestieses. Sensaciones podries afegir-te al partit, sembles una dona assenyada i amb les idees clares, fora bo també algú com tu. Què me'n dius?
Impossible .... !!! seria la ruina de l'estany de Banyoles i la destrucció de tota la conca lacustre. No és viable políticament, en cap cas. Adéu al Pein i al projectce del parc natural, adéu al projecte Life. Tot i l'originalitat de la vostra proposta, no és possible des de cap punt de vista natural ni ecològic. Entre tots els banyolins hem de preservar el medi ambient i la conca lacustre. El xampany serà per una altra ocasió.
Ja veig que haurem de fer ressuscitar en Darder perquè aprovi la nostra proposta, ell sí que era una eminència, capaç, fins i tot, d’inventar-se la Festa del Peix... La Festa del Peix - ja obsoleta- passarà a ser la Festa del Xampany, projecte ideat per Newoman i perfeccionat i redactat per Comitè d'Orriols...
No havíem quedat que emporlanàvem l'estany per fer-hi una esplanada i llogar-la als testimonis de Jehovà? Feu memòria que em vau prometre que hi podria posar un xiringuitu per vendre punyetes, patates fregides i entrepans de canssalada.
He demanat preu per un hidroavió. Ho trobo un excel.lent i ecològic sistema de transport. L'hidroavió em permetria aterrar o enlairar-me de l'Estany sempre que em donés la gana. I si està ple de xampany, en xarruparia una mica en cada maniobra de vol. L'hidroavió ens permetria aterrar en qualsevol dels estanyols de Sant Miquel. Què més pot demanar una persona, com jo, net d'un de Falgons, que veure Sant Miquel i Banyoles relligades per un hidroavió lacustre?
mastegatatxes, podries arribar a un acord amb en Pep perquè et deixi la seva pesquera com a xiringuito...també en serà d'utilitat. Volem un noi ben plantat darrera la barra, que ens serveixi tot el que faci falta quan tinguem set....D’emporlanar ja en parlarem quan ja no tinguem fetge i quan la llúdriga faci les maletes, un cop més.
Newoman, jo per tu faig el que sigui
No m’ho diguis dues vegades, que m’ho agafaré al peu de la lletra...
De fet se m'acaba d'ocòrrer una idea: hauries de portar les crosses vermelles fins i tot quan el peu ja estigui sanat, com si fos un complement més, com si es tractés d’un bolso, o una corbata... Quan et vaig veure amb elles em vaig quedar totalment encisada, diga’m rara
Et dic rara i et dic el d'abans dues vegades perquè t'ho agafi al peu de la lletra
Publica un comentari a l'entrada