Boas noites, el gallego ja ha tornat

Pensàvem que ens l'havien segrestat. Pensàvem que s'havia enrolat a la marina mercant. Pensàvem que era a Veneçuela cobrant l'herència d'alguna tia seva (tots els gallegos tenen ties riques a Amèrica, i tots esperen la notícia final per fer-se la barba d'or) Però el cas és que ja el tenim entre nosaltres. Tornarem a sentir les seves passes d'au nocturna. Ja el tenim aquí i Xisca de Gardi ja està al complert. Dinar? Sopar? Haurem de muntar una festa sencera primaveral i primitiva per saludar l'arribada del nostre fill gallego i pròdig. Una festa on, com sempre, no hi faltarà pas de res. El gallego ja és aquí i per rebre'l aniré a buscar el traje que tinc a la tintoreria. El gallego ja és aquí i a Xisca de Gardi es comença a congriar el crit de guerra, salvatge i lluiscarbonià, el uauuuuuuuuuuuhhhh, tremendo, estricte, elegant, determinant. Estem preparats per mirar cara a cara al Pentàgon i dir-los: "què passa, ja sou bagul i tites". S'ha acabat la treva. El Gallego està al mando dels avions de combat que tiraran confetti, en Pep té granades de polvos pica-a-pica, en Pitu té un bazooka de carmelos, en Quim un submarí que tira missils de plastilina, i aquí, el comitè d'orriols té goma-4 d'esborrar i amb olor de nata. La guerra ha començat, i com sempre, no hi haurà més descans que per anar a fer una de les nostres excursions habituals. Salut, el Gallego ja és aquí. Boas noites.