Argentins

Benvolguts senyors argentins. Em dirigeixo a vostès a títol personal per fer-los una petició tan sincera com rotunda: si us plau, no vinguin més. Mirin, al ritme que anem, al seu país no hi quedarà ningú. Nosaltres aquí ja som prous. Si volen venir de vacances no tinguin cap problema de venir. Truquin abans que els hi guardarem taula a Can Mià i habitació a Can Comas. Es poden quedar una setmana per la comarca, poden anar a Olot i a Camprodon, a Figueres també, si volen. Val la pena, veuran el museu Dalí. Els últims dies, si fos per mi, els passaria a Barcelona. Amb un parell en faran prou. I quan ho hagin tingut tot vist tornin a pujar a l'avió i cap a casa que s'ha de treballar pel país. No cal que tornin fins d'aquí a deu anys, quan celebrin l'aniversari de casament. Vinguin amb la mainada i amb els amics de la mainada però no es quedin perque aquí entre xinos, romanesos, moldaus, castellans, gent que s'ha perdut i la meitat de la població activa de Bolívia, ja no queden pisos de lloguer i al final no hi cabrem. Mirin, senyors argentins, vostès són el país més europeu d'Amèrica llatina però són americans. I els americans com més a prop d'Amèrica estiguin millor. Perquè m'entenguin, vostès on creuen que estan millors els préssecs? En un llimoner? Noooooooo. Els préssecs als presseguers i les llimones als llimoners.
I després també hi ha una altra cosa. Mirin, al seu país al final ho van engegar tot a rodar. Els ho diré amb tot el respecte del món i des de la distància. Però els diré que han perdut el temps xerrant els uns dels altres i els altres dels uns. I de tan garlar van perdre el món de vista. Perdó, van perdre la caixa de vista i quatre espavilats se la van endur. Mirin, si venen a Xisca de Gardi portin el bitllet de tornada. Es poden quedar una temporada si volen, el temps per aprendre català. Però val més que se'n tornin. Ens faran un favor a tots, les seves mares no patiran i en Maradona estarà content de tenir-los ben a prop.