Crisi en el Partit de l'Hora del Pati

Del nostre corresponsal a Rocacorba (Toni)

El Partit de l'Hora del Pati ha cardat un pet com una aglà. Era de veure perquè. Era allò de tants caps i tants barrets. Tot Banyoles n'anava ple. Era de veure que acabaria com el rosari de l'aurora. Perquè el Partit de l'Hora del pati era a can Pixa Rellisca. En Pep ja ho deia. En Vaqueta ho feia córrer. En Mastegatxes ho havia deixat escrit al wàter del Passeig. El Partit de l'Hora del Pati rebentaria. I així va ser. En una reunió feta en un lloc indeterminat entre Rocacorba i el Collell. El problema és que ans de trobar-se, els del partit havien anat a sopar. I ja sabem què passa. El vi corre que és un contento. El vi va baixant, i després vénen les barreges. La meu mare sempre ho diu: lo pitjor són les barreges. I la gent vinga a fotre's vi, vi amb grasiosa, vi amb sifon, que és lo millor que hi ha, i llavors, és clar que sí, llavors surt una cambrera i et posa xampany a la taula, de marca no t'hi fixis, i tot seguit ve la grana de capellà amb el vi de missa, la garnatxa, el vi ranci, el vi dolç, el moscatell. Ans, és clar, ans la gent s'ha pres un croquanti banyat amb whisky, que tampoc és que ajudi. I llavors vénen els carajillos ben carregats de ron negrita, de ron pujol, Torres 5, Torres 10, Veterano, i algú que ja es fot la primera copa de Mascaró en gel. Les cares es van botint i es van tornat d'un vermell tomate de penjar. En cabat copes i xupitos. I el sopar no és res més que una bravada de licor que tira d'esquenes. En aquestes condicions es van trobar els del Partit de l'hora del pati. El primer punt de l'ordre del dia va ser cremat amb un farias. Al segon punt li va caure pel cim un copasso de Marie Brizard. El tercer punt va resultar illegible després de la rojada d'un dels de la junta del partit. El quart punt, el tresorer se'l va passar pel forro del dellonssis. I així anar fent fins que es va arribar a precs i preguntes. I com que el Partit de l'Hora del Pati és d'un ordinari que espanta, els precs es van convertir en pets, i les preguntes en "li diré el nom del porc a aquest gamerús que si s'hi torna l'estampo contra la paret d'una plantofada". La discussió final va ser "Anden o Ocell", i llavors el merder va pujar de to. La primera garrotada es va sentir a la Mota. L'últim que es va sentir va ser "aniràs a sopar amb Déu, torracollons". Va acabar com va acabar. Va ser una llàstima que dos dels del partit portessin les escopetes d'anar caçar el senglar. La resta ja ho heu sentit a dir. Una pena, eren molt bon nois.