Anònims en festes privades

Xisca de Gardi davant la caiguda en picat de les entrades a vidalconfidencial ha llogat un anònim visitant. És un que va a jornal. Cobra per fer comentaris sobre nosaltres. La seva feina és rebaixar-nos una mica l'autoestima. Som orgullosos, som bons, som molt bons, i és per això que, de tant en tant, necessitem que algú ens desperti per rebaixar-nos una mica. L'home a jornal ens ha de dir: "la rossa que esmorza al llit amb vosaltres té un defecte: no sap conduir una retroexcavadora". L'home a jornal ens ha de dir "teniu ben pocs a amics, només uns quinze mil". L'home a jornal està obligat a dir "teniu poc talent, sou genials". I coses per l'estil. Escriu l'home a jornal amb faltes d'ortografia, amb gramàtica impossible, amb una mala fe funcionarial. Tot és fet exprés. Tot és un muntatge anònim i mediocre, delirant i pastós, un xic guerxo, una mica estrambòtic. Després d'escriure'ns que som una piltafra per intentar frenar la nostra ànsia de cardar-nos el món amb patates rosses, l'home a jornal torna a la seva feina de sempre: palanganero d'honor de totes les nostres nits d'afectes i d'efectes, de pulsions i impulsos, d'andens i ocells. El palanganero ens segueix, aquí i allà, demà i sempre, i quan ens ha servit, després fa la feina que li tenim assignada: vexar-nos una mica perquè no sigui dit. En el fons, amics, seria avorridissim ser perfecte.