dissabte, 21 d’abril del 2007

Festa babauiana

Ahir el Passeig de la Indústria era un racortet fosc. No sabíem pas què collons passava. Vam anar a treure calés a Caixa Girona i ens feia una cosa treure'n enmig d'una negror com aquella. Llavors vam entrar al Passeig. La Catedral o el Palau del Gintònic. Poca gent. Vam demanar els primers calzes plens de gintònic. En De la Calva, el gran David, va somriure amb la seva eficiència natural. Banyoles li deu un carrer i treballarem perquè l'aristòcrata dels còctels banyolins en tingui algun, ben aviat. En Mastegatxes va dir que no volia gintònics perquè a l'endemà tenia un casament. Però va sucumbir a l'encant anglès de la tònica casant-se amb la ginebra. La Reina Mare anglesa va fer quasi cent anys bevent dosis descomunals d'aquesta poció. I nosaltres no serem pas menys. De sobte el Passeig va ser una festa. El primer avançat en Balta al qui no li va agradar massa l'obra. Llavors va venir la resta de la tropa. Babaus havien acabat de casar-se amb l'Araceli Claramunt. I al Passeig de la Indústria tornava la llum. Abans havíem fet el primer xupetin acompanyats d'un actor de luxe: en Lluís Carbó. Després van venir la resta de l'elenc d'actors banyolins: en Dudie, la Raquel, la Teta, l'Oli, l'Angel, la Rigui, en Santi Roura, en Monca. El Passeig semblava Sunset Boulevard perquè tot l'actoram anava deixant les seves petges en els vasos calze del gintònic excelsior marca de la casa. Va ser una festa en tot el seu sentit primigeni: riallades, anar i venir, converses començades i mai acabes, mirades, petons amunt i avall. Vam transitar entre gintònics, fum i tonteries. Una festa, vaja. Vam pujar escales, vam baixar-les, vam ser servits, vam demanar més, vam beure una mica més, vam i vam. L'Oli estava empeltat per l'eufòria. L'Oli volava. L'Oli era el director més feliç del món. L'Oli és el meu germà petit. La Teta va parlar-me de Souvenir i de la crònica que devem al house i les festes explotades. En Moi va parlar-me fugaçment dels seus projectes musicals. El Gitano era ben feliç. Tot era llum, color, tota era una festa.