L'Angel, el del cine

L'Angel és un soci de Xisca de Gardi. Per tant, avisem; tot seguit només podreu llegir coses bones sobre l'Angel. Perquè quan ens aixequem amb el peu dret, escrivim coses bones sobre els nostres socis, i que vulgui llegir tonteries ja té la Vanguardia, per dir alguna cosa. L'Angel és una barba negra i unes ulleres negres. A vegades penso que tot plegat és una disfressa i que l'Angel és un director de cine suec o finlandès que és entre nosaltres per collonar-nos un ratu, per prendre'ns el pèl, i per riure's de lo burrus que soms tots plegats. No ho sé. L'he vist treballant i treballa com un suec. Sense perdre el temps, sense jeure, amb una rigorositat que qualificaria d'alemanya si no fos perquè aquest possible adjectiu carda una mica de basarda. He vist l'Angel assegut a la butaca d'en Flanaggan, aquella butaca comodíssima que el Gallego té en els seus estudis de Banyoliwood. Es una butaca on es veu el món, el planeta, i el cine. Des d'aquella butaca l'Angel ha desxifrat les 120 hores de cine comercial de l'Albert Serra, i n'ha fet un muntatge. Un altre hauria parat boig. Un altre encara hi seria. Un altre hauria agafat l'Albert Serra i se l'hauria cardat en patates. Però l'Angel té la sang com l'aigua del bacallà de Can Comerma, o sigui ben freda. Si parleu amb l'Angel veureu que no diu gaire res. L'Angel no ha pas vingut entre nosaltres a barrejar-se amb la nostra xerrameca estúpida, ell pensa, ell mira, ell dissecciona, ell escolta i carda moltes de les paraules rec avall, l'Angel camina a poc a poc i mou els seus braços interminables sense fer gaire estridències. L'Angel no va ser romanitzat ni emporlanat de llatinismes. L'Angel és de les tribus nòrdiques que habitaven entre nosaltres abans de les invasions estrangeritzants. Un nòrdic que es va fortificar a Can Puig, i és allà on li toca l'aire nòrdicopagès que el converteix en un dels únics que pensa d'entre nosaltres. La resta parlem, l'Angel fa. Per informació dels Quintana-Merino i cia: l'Angel és qui ha endreçat "Honor de Cavalleria". Sense ell, les 120 hores d'exageració fílmica serien, encara avui, una bardissa malparida en la qual s'hi podria perdre tot l'exèrcit dels abats del Monestir.