dijous, 12 d’abril del 2007

Festa Darderiana

No sé de què va això del nou Museu. No he tingut temps d'entrar a fons en la lletra petita i m'he perdut, com sempre, en els marges de les coses. Des del pis d'abaix he anat pujant a l'encalç d'una copa de xampany. Tenia en el cap imatges xarbotades de l'antic Darder, de la Marin, de les classes de l'Acadèmia. Una barreja que podia convertir-me el cap en una lavativa. Pujava. I a mitja escala he vist tres dones d'etiqueta. Tres de les morenes excelsior de Banyoles. Ens hem intercanviat somriures i he procurat contenir la meva respiració sanglanera. M'he quedat, de cop, parlant amb la Raquel de Babaus. He estat a punt de dir sis o set mil bestieses, però he callat com un puta. He seguit cap amunt. I he vist, en el fons de la gran sala, a una de les models que va fer possible la xiscagardiana exposició de les samarretes. Ella duia la de Pur Llet i s'aguantava els seus pits de porcellana davant la camiseta en qüestió. Ara té un o dos anys més que en la foto i és una tortada, un sant marc, una lionesa. He callat com un puta i he fet veure que saludava una autoritat. Llavors he corregut cap al xampany. M'he trobat amb el poeta, amb en Jep de la Brasa, amb el gran Magí, amb en Pique del Museu, amb en Masde, en Geli, i llavors amb elles dues. Hem parlat de fer un sopar destroyer i no sé pas què més. He seguit callant com un puta. I he pensat que allò, tot allò, només era una festa de cares, cossos, copes, riallades. He parlat amb la mestressa de la cultura banyolina i he pensat que, com sempre, és un prodigi de Blade Runner. I he seguit pensant que, ben mirat, caldria que a cada setmana s'inaugurés alguna coseta per anar amunt i avall, amb copes a la mà, dient tonteries, explicant-nos, buscant en el fons del món per no ser res més que algú que calla com un puta. Finalment, quan jo ja marxava, m'he girat i he vist, en el remolí de gent i siluetes, en Darder rient, rient com un puta. I agafant amb la mà alguna de les cintures que jo hauria volgut dominar. Però hi ha herois i la resta som, només, ombres en un cine de tercera.

7 comentaris:

newoman ha dit...

també has anat aquest matí a cal moliner?

Josep Oliveras ha dit...

No, això de molins no em va, a mi em van els godalls en trompa

newoman ha dit...

i el xampany no?

sensaciones ha dit...

A ver, que pasa??? que en banyoles solo se consume xampany o que?

mastegatatxes ha dit...

Xampany, maduixes i postres dels bons

Anònim ha dit...

A Banyoles procurem començar-ho tot amb Xampany, la resta és sempre encara més deliciós.

Anònim ha dit...

jo i l'altra ens apuntem al sopar destroyer....de veritat