Diàlegs carlins

-Anjáaaaa! T'aquí, gatoixaaaaa!
-De nón benaas?
-I d'un vo que vingui, de sap putoiaaa
-Q'us hi esteuu?
-Fa pa gairaaaa
-Veies, l'atra diues hu barich diruu: estic que Can Janot han cambiat de casaaaa
-Tuu, sats paas!
-Sabich paaas
-M'enganyes?
-Sartarrafé, no
-Uu xarraràs?
-Que't penses que som tan baixinairee?
-Ja baráas, es que no volen...Bé, mamuns, treutu del pap d'una vegadaa. tinguis pooo
-Dos miraaa...Sats la Xicaa? És prumesaaa...
-Camaissus! iambaqui?
-Ah en Quelot, que te'n sel.laaa?
-Amb aquell talóoos? Fuscuda pallongaa! Quines sopes tan magres que faran...ja'n podrá tirá un bon tros á l'ollaaaaa!
-Ai burranga! ara'm recorduc qu'ai d'aná purtà el cistell al camp, pel homee
-Qué li duus?
-Si, que bo que li dugui, un plat d'escaufó, una ufrena de pa muresc, una seba i un ruquil de viii.
-Be l'acundeixes prou bé, a n'el teu homeee
-No ho fassis aixis, doncs
- El meu sé pas qu'es te, sempre's queixa d'acandiment, l'altra diues el vaig giquí una estona tot sol a la cambra i com hi vai turná el vai trubà que'm tenia una ubaina, burratxa d'aiga! El vai revisculà com vai pusqué, i ara'l tinc que fa cloc i piu, cloc i piu, allà a la vora del foc, que no é bo per re.
-Feli duná una uiada al metge.
Taqui, el metges, vo' que tu digui.
- Be mira, si somus bons p'alguna cosa, ja ho saps, giquemén aná que que toquen les nou i l'home m'esputiaria, adeu i que's guri aviat.
- Ai Deu ho faci!

(Som tret aquesta xerrameca d'un país de prop de Banyoles, de la Garrotxinada, allà on tots duen la boina vermeia i carden tirus amb el trabuc quan veuen un collons de liberal, són els nostres veïns de la part de dalt, i tenen molt mala jeia, qui els va arribar hasta parir, natrus, els d'abaix som una mica tocats del bolet, entre liberals i carlins, però quan ens trepitgen l'ull de poll som capaços de cardar-ho tot en berlina, fequis)