Salieri i la mediocritat dels anònims

Aquest no és un blog anònim. És un blog fet amb pseudònim, que no és pas el mateix.
Entesos?
Molts amaguen la seva cobardia darrere l'anonimat i haurien de saber que les coses de debò, les coses grosses es diuen a la cara, amb valor. Si no, no es diuen.
Entesos?

Els psudònims són el que abantes en deiem motius. La Nita espardenyera, el Mut, en Barral, en Parrassa o el Carreter.

Entesos?

Ni en Salieri que era un coi de desgraciat que no el volien a cap casa de putes feia les coses d'amagat i mireu que de motius en tenia perquè no se sabés que era ell que perpetrava una música que no arribava a la bossa dels collons de'n Mozart.

Entesos?

Si més no en Salieri existeix i no és pas cop qualsevulla la mediocritat circumdant per aquest món de Déu que gosa ficar-se en aquest lloc de santa innocència àcreta, catòlica, apostòlica i nietzcheana amagant-se darrere d'un anònom qualsevol, com si d'anònim només ho dos ell.

L'única cosa que es mereix és morir-se als 103 anys sol i sense companyia que l'enterrin en una fossa comuna al costat mateix d'un abocador perquè es podreixi sol, perquè ni els cucs li donin el condol.

Entesos?

Doncs au, que l'anònim tocacollons visqui molts anys sol i amargat!