Si algun dia em toca la loteria i m'apareixen els fills que no he tingut de pobre, explicaré sense pietat el gol de Messi als nèts. Explicaré que el vaig veure a peu dret, davant d'un televisor amb la marca plena de faltes d'ortografia. Els explicaré que el Barça jugava des de feia una estona amb el Getafe i res no semblava important fins que un jugador a qui deien Xavi va controlar la pilota al mig del camp, va fer un gir com d'equilibrista i la va passar a Messi, que el recolzava a tres metres, una mica arraconat cap a la línia de banda a la zona del volant dret, un parell de metres endins del seu camp. Llavors el temps va començar a córrer com si algú hagués aixecat un bagant per alliberar l'aigua d'una sèquia. Gairebé sense moure's, fent un saltironet, en Messi va acomiadar de la jugada el primer contrari que se li havia posat a sobre. El va deixar clavat. Llavors n'hi va sortir un altre i li va fer passar la pilota per sota les cames. Sense que ningú s'adonés, va arrencar decidit cap a porteria. Aquells dos de qui s'havia escapat li anaven al darrera, s'esforçaven, patien i el veien fugir. En aquell moment la jugada ja era un drama per al Getafe però encara li van sortir un parell de valents més. Pel primer es va inventar un deixa'm estar cap a l'esquerra i l'altre va quedar estès sobre la gespa amb el cul dels pantalons arromangat a la reguera. Ja no hi havia ningú més però Messi semblava que tenia pressa. Va entrar a l'àrea i en aquell moment tothom pensava en el gol d'en Maradona al mundial del 86. Però ningú no deia res per no espatllar-ho. Només quedava el porter. En Messi el va incloure en la lliçó amb un què et pensaves i se'n va anar una mica cap a la dreta. Va xutar i la pilota va entrar cap dins just abans que les cames d'un defensa que arribava relliscant per terra com un esperitat. Alguns deien que venia corrent des de l'altra punta del camp per poder-ho veure però no es va saber mai ben bé del cert. El volum de cinquanta-mil goles cridant es va estendre per l'estadi. La policia va examinar la jugada per saber si havia infringit alguna norma. Tretze tocs en onze coma sis segons, cinquanta-set metres a catorze per hora. Tot legal. Res a dir. Aquell vailet era així. Ell només volia guanyar el partit.
1 comentari:
Castro té Chaves, Maradona té Messi. I jo satisfet pensant que el món segueix girant i que els mites es reprodueixen. I que puc fer-me vell pensant que Chaves tindrà X i que Messi tindrà Y. La revolució segueix endavant, germans, des de la Comuna de París cap al cel roig de qualsevol primavera.
Publica un comentari a l'entrada