Jimmie: l'home exquisit

Banyoles va tot a l'inrevés. Els poetes fan d'escombriaires i entre els cambrers hi ha els homes d'estat. La resta, uns pelleringues. Suposadament en Jimmie fa de cambrer però és impossible. És impossible que un home distingit, culte i refinat sigui només un cambrer. En Jimmie té la mirada més llesta de totes les guilles mundials. En Jimmie és un murri de collons. Et mira i et registra, et mira i t'analitza. I així, anar fent. En Jimmie porta pajarita i sembla que per comptes de servir una taula estigui a punt de ballar amb Ginger Rogers. O de recollir un premit. En Jimmie és Excelsior, és Astoria, és Tiffannie's, és un monstre de la gala i el glamour. I, teòricament, despatxa plats. Au va, només és una tapadera. Perquè en Jimmie va impecable: pajarita, faixa, ulleres ben muntades, somriure elegantíssim. En Jimmie ho escorcolla tot amb els seus ulls de rata sàvia. Ho sap tot. Mentre el món dorm, milers d'informadors d'en Jimmie escruten les borses internacionals. Mentre el món fa el papanates, els estrategues d'en Jimmie van i vénen, compren, es desfan de bons escombraries, opegen empreses, rebenten polítiques econòmiques. Al capdavant de tot aquesta cohort de manaies de l'economia, hi ha en Jimmie i el seu somriure, i els seus trajes, i la seva manera excepcional de moure's. En Jimmie para l'orella, no perd tantos, no s'encanta, va a la ideia, no s'adorm a la palla. En Jimmie fa servir el Ranxo d'operadora, però des de les taules, des dels racons, des de qualsevol lloc mou el món, el domina, el controla. I el món venera en Jimmie, i nosaltres ens hi sumem. I pensem que a Banyoles i a la nostra gran comarca, els poetes fan d'escombriaires i la major part dels cambrers, són capitans i generals. La resta? Collons, hem quedat que la resta és pelleringa.