El pa

Xisca de Gardi va visitar fa uns dies l'obrador de Can Quintana, la fleca de dintre muralla. I la garantia del pa ben cuit és total. No hi ha res a dir. A Can quintana es fa el pa com Déu mana, amb farina, amb aigua, amb llevat, amb un punt de salt. La farina es tragina a mà, la massa es barreja a mà, es talla a mà, es pesa a mà, es deixa reposar a mà, s'enforna a mà, es cou al foc, es ven a mà i es menja a mà. Sense màquines que facin nosa, sense endolls. El flequer és petit, rabassut. Treballa sol com els grans creadors, en silenci, com a molt amb la companyia d'una ràdio. I el resultat és immillorable. No es podia perdre un temple com el de Can Quintana. I van venir d'Osor per ajudar-nos. Van desmuntar el forn d'alumini i van deixar eel de llenya. No volem pa d'alumini, volem pallissons de part de bo i coques toves per sucar amb tomàquets de Can Saleri. Si ens han de venir d'Osor que ens hi vinguin. També hi van venir alguns bandolers -en Miquel segurament ens ho explicarà amb la seva cordialitat exquisida- i algunes saques de carbó. Però mentre la llenya sigui de la comarca el pa tindra sempre el gust de les coses petites que creixen a l'estòmac i es fan grans en el record.