Palol petit i vell
com el seu castell.
A la primavera,
verd i florit,
ets alegre i divertit.
A l'estiu,
quan quasi no corre l'aigua al riu,
el sol et dóna un color molt viu.
A la tardor,
quan has perdut la verdor,
et poses una catifa amb fulles
de tots colors.
A l'hivern,
en mig de gelades i fredor,
el fum de les xemeneies et dóna
vida i escalfor.
Tan si fa fred com si fa calor
en el meu cor sempre tens el més
bonic racó.
Palol petit i vell,
com el seu castell
Palol petit i joiós,
tots de tu en porten un petit tros.
Palol, petit i bonic.
Així és Palol de Revardit.
Pere Mià i Camps 2002
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Estic impactat. Sóc res, sóc un no sóc. Als seus peus, Poeta Mià.
Jo sóc anònim i no em surt cap acrònim.
Voldria felicitar el poeta
des de dalt, a la Creueta.
Visca tu, que ets tan benparit
i de Palol de Revardit
Publica un comentari a l'entrada