Ya llevamos unos meses escribiendo y leyendo nuestros comentarios y poco a poco vamos conociéndonos más y más por eso, debo admitir, que me ha sorprendido la reacción de algunos de vosotros ante la presencia de un ser anónimo que irrumpió en nuestras vidas un buen día. Veo que no aceptamos muy bien la crítica, me gustaría saber por qué? Tenéis algún tipo de frustración escondida? Os molesta que alguien sea y piense diferente a vosotros? o quizás no sois las personas seguras que aparentáis ser? La verdad es que no tengo ni idea de cual es la respuesta a todas mis preguntas pero me gustaría que entre todos solucionáramos nuestra primera crisis conyugal.
Alevado sea....
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
7 comentaris:
Estimada sensaciones. Puc dir que estic segur que la meva gran frustració és no haver nascut a la placeta del Teatre. Però no tinc cap inconvenient que els altres pensin diferent. Entenc que no es pot ser tan genial com nossaltres, ni tan eloqüent, ni tan generós. Per cert, portes calces?
Habitualmente sí, siento frustrar tu fantasía. Además mis bragas son de las de antes, de hecho , ya empiezan a estar amarillentas.
de crispació res. respostes iluminadores que ajuden a trobar el camí de xisca de gardi. el camí al paradís. el camí al nirvana. el camí del savoirfaire. el camí del respecte. el camí que et guiarà, sensaciones, a l'altar de xisca de gardi. al llit on el temps s'atura fins a comprimir-lo en una gran explosió. acceptes l'iniciació?
mmmmm parece inmejorable...
aquest blog comença a adoptar un caire sectari o m'ho sembla a mi?
Tens raó, Newoman, aquest bloc és absolutament sectari. Som, si no te n'has adonat, una secta destructiva. L'objectiu de tamanya bestiesa com aquesta no és altre que atraure belles i refrescants donzelles cap a territori Xisca. Allà, en un clima que ni a Apocalipsi caníbal, fem coses que ni els gurús més descargolats poden imaginar. T'hi animes, criatura?
Bon dia...Newoman és d’un caràcter rebec, un esperit lliure i contradictori, que es resistirà, per sempre més, a qualsevol mena d’empresonament mental...Per altra banda, les noves experiències que pugueu oferir-me, per molt recargolades i estrambòtiques que siguin, sempre seran benvingudes per enriquir la meva personalitat oberta talment com un vano de vella en període de canícula...
Publica un comentari a l'entrada