divendres, 20 d’abril del 2007

De les timbes

Xisca de Gardi està preparant un especial sobre les timbes. Les timbes, ja se sap, són aquells caus on s'entaforen els del vici de jugar. Les timbes són habituals a la nostra comarca. Qualsevol lloc és un bon lloc per perdre o guanyar calés amb les cartes. A la dolça part de Vilademuls hi ha un mas que per nom porta "l'as d'oros" i es diu, i es xerra, i es comenta, que l'amo estat del mas el va perdre jugant a les cartes. Vet aquí. Es diu també que fa anys en un club esportiu uns mangants van aixecar la camisa als qui estaven jugant a cartes. Una timba fallida. Es parla de timbes en hostals perduts a la muntanya on els feixos de calés van i vénen, ragen, brollen, desapareixen. Es comenta que hi ha timbes fosques on es juga de tot, on tot es guanya i on tot es perd. Som una comarca salvatge on hi ha gent que milita en la timba, que pelegrina cap a les timbes, que venera les timbes. A nosaltres no ens cal cap casino, ni unes Vegas ni un Montecarlo, perquè cada casa és una timba, cada racó és una timba, cada confrare nostre és un guanyador en potència però, en el fons, esdevé un gran perdedor. Pòquer de vuits i t'he cardat la casa, encantat.