dimarts, 24 d’abril del 2007

El crit de l'hipopòtam


Companys, amics, coneguts i saludats. Companyes, amigues, conegudes i saludades. Però també desconeguts, perduts i enemics. Xisca de Gardi es complau d'anunciar l'existència d'aquesta nova subespècie d'hipopòtam, animal xiscagardià, cridaner, curiós i únic.

4 comentaris:

Josep Oliveras ha dit...

Aquest tiu era normal i correguent, era masover a Vilademí i havia fet la mili a Saragossa. Tot anava bé fins que es va cardar griffit pel nas. Llavors ja va anar de mal en pitjor. La seu mare diu que són les males companyies.

mastegatatxes ha dit...

El griffit és lu que té. Et carda les dents enlaire i quedes negre com els collons d'un grill.

mastegatatxes ha dit...

El griffit és lu que té. Et carda les dents enlaire i quedes negre com els collons d'un grill.

Nuri ha dit...

Quin fàstic. Saps que miro el blog i que sóc molt sensible a aquestes fotos, me les pagaràs....