Companys, amics, coneguts i saludats. Companyes, amigues, conegudes i saludades. Però també desconeguts, perduts i enemics. Xisca de Gardi es complau d'anunciar l'existència d'aquesta nova subespècie d'hipopòtam, animal xiscagardià, cridaner, curiós i únic.
4 comentaris:
Aquest tiu era normal i correguent, era masover a Vilademí i havia fet la mili a Saragossa. Tot anava bé fins que es va cardar griffit pel nas. Llavors ja va anar de mal en pitjor. La seu mare diu que són les males companyies.
El griffit és lu que té. Et carda les dents enlaire i quedes negre com els collons d'un grill.
El griffit és lu que té. Et carda les dents enlaire i quedes negre com els collons d'un grill.
Quin fàstic. Saps que miro el blog i que sóc molt sensible a aquestes fotos, me les pagaràs....
Publica un comentari a l'entrada