Casa Nostra (2)

L'interminable pati del Col.legi no era un pati: era l'univers. Un univers que tenia molts planetes singulars: la muntanyeta, el rellotge, el recinte de Santa Gemma, el palomar al sostre del qual la nostra banda hi prenia posicions, una mena d'estanc ple d'aigua tèrbola, la nostra terranova on hi pescàvem greixandos. Era un pati univers on veies bicicletes en la llunyania, avingudes de cirerers, camps ben treballats, magatzems interminables i el jardinet on hi vagabudenjava en Peret, el Lloro. A la tardor hi havia fumèrria que feia la flaira tristoia de les primeres fulles cremades. Hi havia una brigada de paletes i jardiners amb els quals intercanviàvem les primeres notes de saviduria popular. Entre els mateixos, en Benet Dilmé, alcalde per la CNT en la Banyoles heroica de la lluita antifeixista. Era un home pacient, callat, que ens mirava a tots com uns nets una mica esguerriats. També hi havia un pagès amb unes patilles del segle XIX, un altre tipus que anomenàvem Canon perquè s'assemblava a l'investigador dels telefilms: grassonet i retocat amb un bigoti; i capitanejant la cohort, com no, el mític i implacable Senyor Badia, algú que ens tenia a tots a rega, que ens escridassava quan fotíem malbé alguna cosa, o que denunciava els nostres lladrocinis brutals de cireres. Però aquells homes eren, en el fons, els nostres àngels protectors. Quan un vespre d'hivern, amb una foscor de bena als ulls tornaves a casa amb bicicleta recorrent aquells paratges t'entrava una basarda de les bones. Però s'intuies que hi havia algú de la brigada feinejant per aquells racons ja estaves tranquil. Era la nostra policia secreta. La que ens custodiava perpetratxs rere el fum d'un ideales i amb estassaverders a la mà. Davant aquella policia secreta del Casa Nostra liderada pel Senyor Badia mai ningú s'hi hagués atrevit a atracar-nos. Ni lladres de bestiar ni pedòfils belgues. Perquè haguessin rebut un jec d'hòsties de part de la nostra policia secreta: integrada per pagesos, anarquistes, paletes. Què millor que el poble ras per guardar-te les espatlles!