dijous, 5 d’abril del 2007
Nou programa per a Marginal TV: Xampany Xena
És que el cap ens bull d'idees. És que amb la pressió alta i les potingues que ens cardem, que no parem ni per cordar-nos les sabates. És que podríem seguir escrivint tota la nit fins que els dits grossos de la mà ens quedessin xafats com paper de fumar. Nou programa per a Marginal TV, o la Televisió Digital del Marge. Paga Xisca de Gardi. Financia el Partit de l'Hora del Pati. Presentador? Ja el tenim de fa segles. Per què canviar les coses si les coses van bé i les fa un amic? Au, va! El presentador és en Xena i "no se'n parli pas més". I el programa? Doncs recollint idees del fumador de calinquenyos de Besalú i estudiant de la patata canavec, ha de sortir la paraula "Xampany". Entre d'altres coses perquè presentador i presentats es passaran l'hora sencera fotent-se copes pompadour plenes de xampany. Xampany català també dit pels estúpids "cava". El programa: Xampany Xena. Quina ressonància! Quina fonètica sense igual! Xampany Xena, tots asseguts, amb copes pompadur a la mà, brindant per qualsevol tonteria, despatxant caixes senceres en un fi de festa marginal i de marge. Jo ja ho veig. Ho tinc al cap. Quina festassa. Quin prodigi de l'audivisual. Què, Jordi, t'animes?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
6 comentaris:
Això són programes i no pas aquestes pèrdues de temps que t'emporlanen el cap. El Xampany el neteja el cap, ens fa més pròxims, ens fa aixecar quan arriba una senyora, ens fa dir Ah Maria!, ens acompanya i dibuixa el somriure de les nostres musses amb un fil de bombolles que ens esclaten a la boca. Quina delícia el Xampany. Per cert, sensaciones on ets? Vols una copeta?
Bé, bé...avui ja has omplert el buit que m’havies deixat dimecres. Com pots veure em teniu mal acostumada. D’això, molesto? Ho sento però els vostres relats, el seu enginy, de moment, em tenen totalment captivada...
Què us sembla si buidem l’estany i tot seguit l’omplim de Xampany i hi fem tots el rituals que calgui? Jo em convertiré en una sirena, ja m’hi veig: fent la travessia, saltant de bombolla en bombolla, saludant a la cèlebre Ramona, observant els vostres cossos atlètics, fent-me un bon tiberi de black bass i crancs americans...Provant de dir “cava” amb la boca plena de xampany...Animant als xaves i als argentins, que ens visiten, a nedar amb mi... jua jua, em sembla que ja m’he torrat.
Newoman, és una bona idea, molt bona idea: l'Estany ple de Xampany, i els estanyols de la Cendra i de Can Montalt de whisky...m'has donat una idea per una nova entrada...
Estoy muy cerca de ti... pero no lo suficiente
Cerca de ti,
François Villon
poeta triste
lejana voz
que tambien supiste
lo que es morir de sed
junto a la fuente
M'animo.
Publica un comentari a l'entrada