A Can Carreras no hi havia gel

La nit del dissabte s'havia d'anar a Can Carreras. Xisca de Gardi s'hi va personar amb dues senyoretes estupendes, la Marta i la Carla, dues dones de les que fan girar, com s'ha d'esperar de les acompanyants de Xisca de Gardi. Sis euros l'entrada, consumició inclosa. No hi havia guardaropia però els temps de la diversió rural havien tornat. El messies de la música disco era nat. El dia de la ressurrecció era arribat. Però no hi havia el gel i s'havia apilonat una cua mai vista a la barra. Algú en va anar a buscar al poste i quan van arribar les saques vam demanar un gintònic, un malibú amb pinya i un Licor 43 amb coca cola, com en els vells temps. Però al final ens vam haver de conformar amb tres gintònics perquè no hi havia res més. Bé, sí, hi havia la Raquel servint copes i això sempre és un motiu d'eufòria sexual que ara no ve al cas. A Can Carreras s'hi havien aplegat les camises, els pentinats i els crits del Dallas i del Blau . Ells eren els mateixos de feia quinze anys amb vint quilos de més i sis manyocs de cabells menys. Elles havien millorat gairebé totes. La majoria havien parit, com a mínim, una vegada. Però encara tenien la dolça malícia d'aquells temps i els mateixos xicots, ara marits, borratxos i suats bevent cuba-libres a glops inhumans. Una d'elles, una rossa cenyida, tenyida però molt ben tenyida, ens ensenyava el melic. Ella era múrria i nosaltres uns somiatruites. Cagamandulers dels bons, però fins. Xisca de Gardi la coneixia de temps enrere. Era famosa la seva astúcia i eren llegendàries les seves contorsions d'alcova. Ens mirava de reüll com volent dir enflaira nas que no en tastaràs. I llavors, a poc a poc, com una hèlice que comença a rodar, la llengua ens va començar a fer moviments extranys com volent sortir de la boca. I va sortir i es va començar a moure movent-se a una velocitat insospitada en direcció al seu melic, fent el gest de llepar, de caragolar-se, de refilar, de tocar l'esquellerinc, de muntar nata. Entre espasme i espasme Xisca de Gardi va advertir que un tractorista de mitja tona s'havia adonat de les nostres intencions i ens amenaçava posant les mans en forma d'aixada. Per evitar una batussa abans d'hora, vam posar la llengua dins del vas del gintònic i el contacte amb el gel que encara hi quedava la va adormir. Amb el temps just abans no es despertés, les dues senyoretes estupendes ens van acompanyar fins a la sortida. I tots tres vam sortir mentre a dins de Can Carreras es començava a sentir la fressa d'esllavissada de les grans batalles de diumenge.