Molesto?

La gent, si és ben educada, abans d'entrar truca la porta, abans, i això ho tornarem a instaurar quan Xisca de Gardi mani, es cridava "A Maria!" I aquest crit rebotava fins les bigues plenes de panotxes de blatdemoro, i sobre les botes de vi, i sobre els pollastres a punt de plomar. Ara no, ara et pots trobar qualsevol intrús a la cuina de casa teva fent-se una torrada i traguejant els últims restos de vi que et queden al porró. Són aquests temps de cosmpolites malparits que entren sense avisar, es descalcen i et deixen els mitjons pengim-penjam sobre la calaixera de l'àvia. Ja s'ha perdut el molesto, s'ha perdut "l'a maria", s'ha perdut fer sonar el picador, preguntar, i totes aquestes educacions velles i reculades. Ara no, ara la gent entra com li rota, s'escarxofa al sofà, agafa el telèfon i truca a vés-a-saber on, interactua amb una cervesa, et posa els peus sobre la taula i anar fent, tot pagat, tot s'hi val, avui pau i demà glòria, i qui dies passa anys emprenya. A tota aquesta gent-galta, pocavergonya i amb un morro-que-se'l-trepitja, Xisca de Gardi no els pot pas dragar, no els pot pas ni veure, i, per tant, els avisa de veres i de part de bo. Si n'enxampen un entrant fins la cuina i rebregant el rebost, l'estarnaiem a terra amb un cop de tràmec al cap, i bona nit i tapa't.