Garcia-Arbós, escriptor surrealista

Ahir dissabte vam llegir una galeria al Punt de l'inefable Garcia-Arbós, membre de la tribu Garcia-Arbós del nostre call jueu de Besalú. Els Garcia-Arbós van arribar a Besalú molt abans de la seva fundació com a call jueu banyolí. Van arribar-hi i van dir, així com per tocar la gaita, "aquí hi quedaria bé un pont romànic". I amb quatre totxos, una morterada, i un parell de mocadors lligats al cap, a la manera paleta, van aixecar un pontet que és la gràcia dels enamorats i és objecte de passió dels pintors de quadres de dissabte a la tarda. Acabadat el primer capritxo dels Garcia-Arbós va venir el segon: un avantpassat d'en Vadó va preguntar-se "i on anirem a fer el cafè i la botifarra?" Algú dels Arbós o dels Garcia, no està documentat, va respondre "hem de fer alguna Cúria Reial". I vinga a posar-se mocadors triangulejats al cap, i vinga a remenar la morterada. En quatre dies, Besalú començava a ser el poble dels capritxos dels Garcia i dels Arbós: una Cúria que feia de balconada al Fluvià amb regust de farias i olor espessa de cafè, un Miqway o com se digui per anar a ventilar-hi la bravada de peus, carrers estrets que fan de bon passejar, una placeta dolcíssima, Can Siqués, la Guixera i el que faci falta. I tot això, per què ho dic? Doncs mira, per presentar aquesta gent, els Garcia i Arbós, o Garcia-Arbós, o collons: Arbós i Garcia, o Arbós-Garcia. Semites de per aquí, de nas una mica exagerat, de cabells rinxolats i més negres que un carbonet, de riure així com excèntric, un xic maniàtics com tothom i amics dels amics però encara més amics de la família. Els Garcia-Arbós després de passar-se dos o tres mil anys construint i pensant coses, ara s'han passat al món de l'escriptura i del periodisme (en aquest cas, per reposar una mica) Però en aquest nou ofici, els Garcia-Arbós també hi posen caprici, manies, dosis de tocament de l'ala, inventiva i, un punt de mestratge, és clar (només un punt perquè si diem "molt" es venten com els indiots d'en Mià) Llavors escriuen coses que no acabem d'entendre com la galeria dedicada al director comercial Albert Serra. Galeria que hem llegit setanta-mil vegades i que no hem entès ni que ens matin. Però nosaltres som nosaltres, i els Garcia-Arbós són uns altres. Els altres, els de Besalú, els que van passar un dia llunyà per aquell erm i van dir "mira, estaria bé fer-hi passar el Fluvià, per després pensar-hi un pont i tot seguit aixecar-hi una Cúria de botifarres, puros i cafès". Llarga vida als amics de disputes singulars, trucades interminables, dinars divertidíssims i articles, alguns, incomprensibles. Els Garcia-Arbós!