Banyoles sempre ha "set" soviètica

Tothom ho sap i és profecia. Banyoles sempre ha tingut una vergassada soviètica que fa caure d'esquenes. A Banyoles, a l'any 17 del segle XX, just quan Lenin i els seus amics fregien volta i volta la tsarina, el tsar i en Rasputin, neixia una cooperativa de paletes. O potser va ser una mica més tard, tan se li'n carda. El cas és que els paletes van ser coneguts com els "suviets" en homenatge als que fotien foc al palau d'hivern i defenestraven totes les noses d'aquells temps negres. Des dels suviets que Banyoles sempre ha estat soviètica. De finals del 36 fins a la primavera del 37, la nostra capital internacional va rebre la visita del Cònsul soviètic, un tipus que només es podia dir Vladimir Antonov-Ovseenko. Segons en Parrassa, i es veu que és veritat, el cònsul oficialment va triar Banyoles per pescar amb canya i aquestes coses. Però, en el fons, el que passava és que ell va veure Banyoles com la propera república a afegir a la gran casa mare dels soviets: l'URSS. El cònsul pescava amb el Terrissaire, i es van fer amics, i devien parlar de plans quinquenals, de com enfocar la revolució, de quines relacions havia tenir l'URSS amb Txina. Coses per l'istil. Perquè, que ningú s'enganyi, si el cònsul va agafar el Terrisser de conseller no era només per parlar d'hams, cucs i altres minúcies. Si algú de Banyoles intervé en una cosa no és pas per posar-s'hi per poc, ans al contrari: és per fotre-hi cullerada fins al final. Llàstima que el cònsul va acabar com va acabar, la criatura. Es veu que l'Stalin el va cridar a parlamentar. I jo és com si ho veiés: l'Stalin preguntant-li "tu que conxo hi cardaves a Banyoles?" I l'altre, el gamerús, li va respondre "cordills, parlant amb en Vadó Terrisser i en Vadó m'ha dit que per 'nà bé tu Stalin hauries de plegar". Es veu que l'Stalin es va emprejar com una abeia. Amb aquestes que el ditxós Cònsul va fer la fi dels porcs de Ca l'Anneta. Però no s'han acabat aquí les relacions soviètiques-banyolines. Llavors van venir els aviadors russos i els tècnics i tota la mandanga, que s'estaven a l'Hotel Mundial. Perquè Banyoles, llavonses, hi havia un Hotel Mundial. A Girona, perquè veieu la categoria de les coses, hi ha hotels que es diuen Peninsular o Ultònia, però a Banyoles l'Hotel per excel.lència era el Mundial. No ens hi posem pas per poc, ja ho som dit abans. Total: aquells aviadors tovarix van deixar emprenta a Banyoles. La de Can Mitjà ja explicava que eren gent molt ben parlada i endreçada. Eren soviètics i sabien que estaven a Banyoles, la república més occidental de l'URSS. Què ha quedat de tot allò? Doncs que a Banyoles som els reis de l'"ajedrés" o dit en català enraonat "escacs". Tres són els capitostos d'aquest joc de pensar massa: en Triola que és quasi un matemàtic universal i un xerrapeta també cosmogònic, en Saleri que és més cerebral i que fa cara de jugador armeni, i en Xavi Feliu que també és una espasa en la matèria i, al cim, per arrodonir el seu aire soviètic va interpretar un monòleg d'en Txejov. Som soviètics, que hi vos fer-hi! I si vas a l'Hostal de Sant Miquel és fàcil que et serveixi una ucraïnesa d'ulls verds que estronca l'aire i que parla un català amb el dolç accent del nostre orient. Estic segur, més que segur, que quan cau la nit, a moltes cases de Banyoles corren els samovars, se sent la música melancòlica de la balalaika i el cap de família mira la tele guarnit amb una casaca de medalles de l'Exèrcit Roig. Per cert, la meva primera gossa, que va criar-se al carrer Nou, es deia Laika, en honor a la primera cosmonauta que vam llançar a l'espai. Tanco per dir que he escrit una carta a Rússia per dir-los que el proper cosmonauta en anar cap a l'espai hauria de ser de la vila de Banyoles o, com a molt, del seu terme. Ells que hi fotin la seva tecnologia, nosaltres hi portem els alls i en Pep s'ofereix amb la seva pastera de fer viatges.