Terra d'olors

Des de temps antics Banyoles s’ha caracteritzat per la seva tradició en les fortes olors. Pel carrer i placeta de Sant Pere els tints i les manufactures de llana deixaven anar una olor infecte, en aquella època l’abat del monestir era amo i senyor de la vila. Les flaires del tints eren ben molestes pels veïns, sense que això fons l’origen directe de pesta i malalties, segons sembla. Quan els primers industrials banyolins van començar la fabricació de pells en les adoberies, encara hi van posar més llenya a la tradició de les olors. El pobre veí que li tocava viure al costat d’una fàbrica de pells al carrer Canal, Abeurador o Girona, per exemple, quedava ben impregnat cada matí amb una gamma d’aromes, produïda per tot tipus de tractament de pells amb adobs, calç, tints vegetals i naturals. Tot plegat feia de Banyoles una ciutat galdosa i amb un gran ventall d’olors. Sort que en aquella època no érem una ciutat – dormitori, on tothom volia venir de fora per comprar-se el seu fastuós pis “olímpic” al costat del Parc de la Draga.

Quan els industrials han tingut la paella pel mànec, la tradició ha continuat. La darrera dècada hem quedat ben tips d’olors que venien des del polígon de la Farga, per no citar l’origen de les gelatines que la produeixen, o altres empreses. Si ara tenim normativa municipal, potser hi posarem remei. Si els Verds tenen més pes al consistori, potser controlaran millor el “mapa de pudors”, i potser algun avís seriós arribarà de forma definitiva. Tampoc es pot estar pendent de la tancar i obrir la finestra pels capricis del vent carregat d’aromes industrials. Però si aquests dies obriu la finestra a Banyoles, i ja comença a fer una mica de xafogor, les fortes olors encara arriben i són ben vives. I si els industrials tenen la paella pel mànec ... esperem que la tradició no continuï ... Doncs no, Xisca de Gardi i hauria de posar remei, i res millor que posar un enorme tap de suro a les xemeneis, depuradores i conductes perquè les olors es quedessin a casa d'aquells que les fabriquen ! I prous diners ja tenen, que encara a molestar els altres !