Palomato esport mundial

En el món és ben sabut que Banyoles és la capital internacional del palomato. Els anglesos tenen una cosa que es diu críquet i que és per jugar en el jardinet del castell i beure llimonada entre jugada i jugada. El críquet és per perdre el temps i per lluir pantalons blancs i jerseis de llana d'Escòcia. Cap problema. Els anglesos són amics de Xisca de Gardi i a ells els hi devem moltes coses: les angleses, els pubs acollidors i para de comptar. El críquet va travessar l'Atlàntic i els americans, que són d'un exagerat que ja cansa, van convertir-lo en aquesta porqueria del beisbol. El beisbol és més avorrit que un rosari de veies. El beisbol és més avorrit que anar a estudi. Veient que el beisbol era carregós i que el críquet no feia per nosaltres, a Banyoles ens vam inventar el palomato. Sí, ja ho sé, ara escriurà algun explicamentides que es va inventar aquí o allà. Embusteros que ens volen ben entabanar, vet aquí. El cas és que Banyoles va inventar el noble i elegant esport del palomato. Per jugar-se davant del Monestir o al pati del Casa Nostra, per posar alguns exemples. Per comptes de bat de beisbol, jugant a palomato feiem servir qualsevol fusta. Perquè qualsevol cosa anava bé. I quan l'enganxaves li foties un cop que anava a parar a l'altre costat d'Estany o vés-a-saber on. Llavors a córrer i a enganxar la primera base. Eren partits tan emocionants que podies acabar a plantofades o ben emprenyat amb els teus amics. El palomato era un esport a vida o mort, com ha de ser, sense concessions, sense amistats que valguin, amb una crueltat manifesta per qui fallava o per qui no arribava a la base. I amb humiliacions sense parangó per qui perdia. Com ha de ser. Perquè això de que guanyi el millor s'ho va inventar Sant Agustí i això de l'important és participar s'ho va treure de la barretina un Baró francès que no fotia res en tot lo dia. Però per nosaltres, vailets malparits de la Banyoles a sang i ganivet, el palomato, i qualsevol altra cosa, era un abordatge pirata on no valia res més que xafar l'altra. I que em perdonin. Anys després, això del palomato va ser reivindicat pels pirates de la Draga que, entre mai i mai, fotien una partida del noble esport. Els pirates, però, no devien pas veure ni la bola ni la base, i si es fotien a córrer no devien saber en quina direcció. El cas és que, tard o d'hora, haurem de tornar a l'esplanada del Monestir i jugar-ho tot al palomato. Tornarem a no tenir concessions. No penso respectar en Mastegatatxes, ni en Vaqueta, ni en Pep, ni l'Albert Serra, ni en Puput, ni en Portbou, ni en Florent, ni en Pere Cigró, ni en Mane, ni el sagrantana d'en Quel, ni el Gallegu, Garcia-Arbós, ni a ningú. Tornarem a insultar-nos. Tornarem a fotre'ns plantofades. Tornarem a beure!