L'estrany cas de l'home i el mico

Banyoles sempre ha atret la raresa i l'extravangància. Això ens fa grans. Entre nosaltres habita en Lluís Roura i en Lluís Costabella, en Met Garcia i en Jep Navarro, l'Albert Serra i en Lluís Güell (al cel sia) i així fins que em cansés i fins que la memòria em quedés com cafè molt. El cas és que Banyoles és un remolí que xucla mig món per quedar-se el bo i millor de cada casa. Quan jo era petit recordo un tipus. Sí, el vaig veure passejar pel Passeig de la Indústria acompanyat per un mico petit. Els dos tenien un lligam comú: una petita cadeneta que connectava el mico amb el seu amo, i viceversa. El meu pare va relatar-me algun detall d'aquella estranya relació. L'home en qüestió s'havia salvat d'un terrible accident d'avió. D'un d'aquests daltabaixos del que només va salvar-se ell. Si li hagués passat amb Iberia segur que se n'haguessin rigut vilment. Ibèria és una companyia estúpida que et poden insultar només de demanar quina hora és. El cas és que el misteriós personatge va tenir llet. Per comptes d'accidentar-se amb Ibèria va fer-ho amb una companyia seriosa. Devia ser la British, o Swiss Air, o gent per l'istil. L'empresa veient que el personatge se n'havia pogut sortir li va decidir fer el millor homenatge: pagar-li una morterada. Què va fer el benaurat? Doncs el que hauria fet qualsevol personal de bé: comprar-se un mico, una cadena per lligar-se al mico i el primer bitllet possible cap a Banyoles. L'home era poca cosa, l'home era més aviat un fideu, l'home era una cadena lligada a un mico sofisticat i una barbeta extremadament retallada. Jo no sé pas on vivia. Potser vivia a la Flora. Si jo hagués tingut calés encara hi viuria: tindria tota la Flora per a mi, i caga't pastoreta i bonanit i tapa't. L'home devia viure dies fabulosos a Banyoles. Aquest individu duia Banyoles al cor i a la sang, i a la pell i a la punta de la barbeta. Si tens calés, si has sobreviscut d'una patacada aèria, si ets l'únic d'un Boeing 714 el que has de fer és ser de Banyoles per força. Aquest individu, molt de temps després, va agafar un mal lleig. Però abans de dinyar-la va deixar escrit una cosa definitiva: volia ser incinerat i repartit sobre l'Estany de Banyoles. Un mestre, un xiscagardià excel.lent. No sé com es deia, no sé pas què feia, no sé res d'aquest bon home, només que va ser repartit sobre l'Estany. Sobrevisquent a una rebentada d'avions, l'únic entre centenars. Ara bé, i aquí va la pregunta bona: on és el mico? N'estic segur que és entre nosaltres. Sobrevisquent al supervivent. Sense cadena, sense horaris, sense res més que una fortuna immensa per negociar. Va i ve, potser ens acompanya a la Torre de Pujarnol, potser fa excursions, potser és un puta, potser beu gintònics, potser sap tots els noms de les ties de Banyoles, potser dorm a Xisca, potser és el millor. En tot cas, que s'identifiqui, i que ens expliqui tota la història que ignorem. I que pagui, que convidi, que tots sabem la veritat: que ell és el mono que va estacar-se a un home que s'havia salvat.