Els maleducats de Xisca de Gardi

Hi ha algú al que li preocupa la mala educació de Xisca de Gardi. Hi estem d'acord. Quasi tots nosaltres vam anar a col.legis de pago i aquest és el primer símptome de mala educació. Quan algú et diu de fer una cosa, el més fàcil és que facis el contrari. Al Casa Nostra ens van administrar moltes hores de conveniència, de pregàries, de disciplina, de civisme i tot això, i vam sortir com vam sortir. Alguns encara van acabar al Collell i ja em diràs. En Pep i en Llamaraques van anar al Collell i no crec pas que els hi fes gaire profit. Al Casa Nostra no vam parar de renegar, per posar un exemple, fins al punt que el Mossèn en va cridar a l'ordre i em volia fer anar a comprar un porgant a la farmàcia. Quins collons! La majoria dels dies ens els passàvem renegant, jeguent, tocant-nos la pera, dient tonteries, no fent ni brot. Aquesta va ser la gran educació que ens vam atorgar. Amb el temps les coses han anat com han anat. Es pot dir que amb el pas dels anys, l'educació es va esllanguint, com el vigor, com les ganes de fer coses, i es converteix en un fil molt prim que de tant prim és invisible. Amb el temps aprens a engegar gent, a insultar, a escopir, a trepitjar, a seguir renegant amb més destresa, a jeure amb més elegància i a tocar-te el bolet amb una dignitat excepcional. Per tant, és natural que la gent trobi en aquest ditxós bloc d'estar per casa raons més que suficients per dir-nos el nom del porc. La gent és com és. Però què hi farem! La mala educació també té un valor, vol temps, demana esforç, necessita un aprenentatge. I a l'alçada de la jugada que estem no podem fer res més que continuar en el carril dels maleducats. Agradi o no agradi. Nosaltres som els hereus d'en Martirià Cervera, d'en Gonçalu, d'en Met del carrer Nou, d'en Pepet Escuraxemeneies, és a dir de la Banyoles pirata, popular, renegaire, obliqua, maldestre, hereuescampa, tocadadelbolet, aixecacamises, espantaveies, borni, sagrantana, descamisada i tocacampanes. Què vols fer-hi, soms així!