dimarts, 1 de maig del 2007

La Llúcia de la Llet

Tothom ho sap: el màrqueting va ser inventat a Banyoles. Va venir així, com qui no vol la cosa. Perquè a Banyoles la gent sempre fa rodar el cap. El màrqueting se'l va inventar la Llúcia de la Llet. Una dona que tenia vaques pel carrer de l'Empordà ni vaig pas errat. Si vaig errat, tant se li'n carda. No t'has etivocat mai, gamerús? La Llúcia de la llet va veure que posar una botiga seria una tocada de collons de les grosses. Una lleteria l'has de tenir sempre neta com una petena, perquè vénen els inspectors i et toquen el botet. Una botiga s'endú molts cèntims en impostos, en llum, en misèries. La Llúcia de la Llet podia haver venut la seva llet a altres lleteries. Però no ho va pas veure clar. Així és que va inventar el màrqueting. El màrqueting de la Llúcia era un carretó ple de cantines, ensats i fòtils. La Llúcia va fer un circuit de carrers per Banyoles. Era una dona rondanxona, geniüda, a vegades s'emprejava si algú l'acollonava dient-li que a l'estiu batejava la llet amb aigua. Era així. Caminava mig de trastancó, com basculant, i feia anar aquell carretó com si ja fos una part de la seva anatomia. La Llet de la Llúcia no era pas millor que la de la Vaqueria del carrer Santa Maria o que a Can Sala. Tota tenia el mateix gust. Però collons era millor que la Rania o que altres marques que venien als ultramarinos. A la Rania deien que hi havien trobat una mosca embotellada. A la de La Llúcia hi podies trobar cossos estranys però mai mosques. Les mosques volaven pels carrers i acompanyaven la comitiva de la Llúcia. La inventora del màrqueting, la venda directa i la mare que ho va parir tot. Ara, vés per on, després de tant acollonar-la, la trobem a faltar. Algun dia Xisca de Gardi caçarà un carretó, cantines, ensats i el que faci falta, i ens passejarem per Banyoles venent i repartint. Això sí, no serà pas llet, perquè ja no tenim edat i massa llet ens fa venir coragre, ens passejarem venent gintònic del Passeig, fet pel gran David. I qui dies passa, anys empeny, i tal dia farà un any. Hi hauria d'haver-hi una placa pels carrers on passava la Llúcia amb el seu carretó on digués: "aquí hi circulava la mestressa del màrqueting i bona nit i tapa't".

4 comentaris:

mastegatatxes ha dit...

Amb la llet de la Llúcia la gent de Banyoles ha crescut recta com un ciri. En canvi ara, menus els que beuen Llet Nostra, tota la resta es carden llet en pols i aigua blanca i surten al carrer lobotomitzats. Sort en vam tenir de la Llúcia.

mastegatatxes ha dit...

Amb la llet de la Llúcia la gent de Banyoles ha crescut recta com un ciri. En canvi ara, menus els que beuen Llet Nostra, tota la resta es carden llet en pols i aigua blanca i surten al carrer lobotomitzats. Sort en vam tenir de la Llúcia.

mastegatatxes ha dit...

Per si no havia quedat clar, ho tornaré a dir una altra vegada: Amb la llet de la Llúcia la gent de Banyoles ha crescut recta com un ciri. En canvi ara, menus els que beuen Llet Nostra, tota la resta es carden llet en pols i aigua blanca i surten al carrer lobotomitzats. Sort en vam tenir de la Llúcia.

Anònim ha dit...

Realment era un personatge entranyable, dels antics banyolins de tota la vida i que avui costen de trobar. Allò que sempre em va sorprendre més de la Llúcia de la llet va ser la seva perseverança i dedicació: va arribar la Pur Llet del Sindicat, l'Ato o la Ram a les prestatgeries del supermercat, i la Llúcia, com cada dia, continuava amb el porta a porta, amb els seus clients fidels.

Portava aquell vell carretó metàl•lic tot pesat i carregat amb litres de llet. Passava per tots els carrers estrets del barri vell, a la nit ben foscos, entre el monestir i Santa Maria. Cap pujada se li resistia, ni la pujada del carrer dels Morts, camí de Santa Maria, ni quan enfilava la pujada del carrer Major per trobar els seus clients de plaça. Però les pujades es van fer cada dia un xic més feixugues. Fins l’últim sospir va continuar al peu del canó, sempre portant a la porta la llet de la Llúcia !! Realment un personatge entranyable en la memòria banyolina !