L'home que jeia a la Draga

He vist algú que a ple sol jeia sobre un banc de la Draga. De lluny som pensat que era un goril.la d'aquelles que regalen a les parades del tiro. Estava estassat com si hagués caigut del cel. Anava de negre, d'un negre brut, tinyós, d'un negre xixina. Estava dormint a plena llum del dia cosa que feia pensar que era un carcamal que havia perdut la nit, o pitjor encara, que s'havia begut més vi que tot el que l'Andreu venia a la seva taverna de plaça. A terra, el menargues, hi tenia tota mena de noses: una motxilla, alguna bossa esparracada, unes sabates florides i un collons de tambor. Per què duu tambors, la gent? Els tambors són pels manaies o són pels nanos si volen anar pel carrer fotent l'ànec. Un home fet i refet no hauria pas d'anar amb tambors pel carrer, ni estassar-se en un banc de la draga, ni anar amb aquella vestimenta ratada. Sabó Lagarto, condícia, una mica d'ordre, nois, i a dormir cap a casa, i no semblar un goril.la de parada del tiro espatarrat a plena llum del dia.