L'Abeurador

L'arquitecte que es va inventar el desgavell de l'Abeurador jugava a futbol. Ho juro. Jo li havia vist fer a Camós. Jugàvem al mateix equip. Ell feia de defensa lliure o de central perquè era molt alt i xutava molt fort. Ara sembla mentida que fos futbolista perquè no es pot entendre de cap manera que hagi foradat i hagi posat ferros al mig del pas allà on els ha posat. L'Abeurador era el camp d'entrenament de la selecció de la plaça. S'hi havien jugat partits memorables, sobretot abans de dinar. En Miquel Quintana s'hi va fer famós. En Lluís Comerma ho va veure fent de porter. Sempre agafàven el tros obert entre la font i les cases del costat de la Patagònia per fer de porteria. Ho vam dedcidir perquè a l'altre costat posàvem en perill la vidriera de casa seva i això no podia ser. A vegades havíem de parar perquè sortia la Marina de Can Manxa però era només un moment. En Miquel Quintana i jo vam fitxar pel Camós després d'un partit amb el Casa Nostra al camp vell de davant de Ca l'Artigas. No recordo si l'arquitecte ja hi jugava també. Tanseval. L'eentrenador ens venia a buscar amb cotxe als Turers. Cada dimecres i cada divendres. També hi havia en Mateu Comas, -Déu l'hagi perdonat encara que li hagi costat una mica- i en Josep Bofill, de Melianta, un extrem dret magnífic, net, fi. En Bofill era un davanter esponjós, serè, fiable i generós. Quan anaven mal dades la pilota era sempre per en Bofill. En Miquel Quintana jugava d'extrem esquerre, amb l'onze a l'esquena. Els seus retalls eren imprevisibles, elèctrics, sobtats com el vol d'una oreneta. A mi em reservaven el número quatre i carril esquerre. Em feien jugar tan d'interior com de lateral. En Mateu es quedava a darrera, era central, dels bons, dels que no preguntaven. En Mateu deia bon dia i començava a repartir. sempre semblava que ho fes sense voler però les trompades se sentien des de l'altre costat d'Estany. Jugava al costat de l'arquitecte. Ara en Mateu no pot fer ni una cosa ni l'altra perquè si fos viu s'adonaria que l'arquitecte s'ha engreixat i es dedica a fer forats als camps de futbol, treu les fonts de tota la vida, i posa ferros on no toca. va voler fer la cirugia estètica a un carrer i li va desfigurar la cara.