dissabte, 5 de maig del 2007
Soms els millors
He estat reflexionant amb un ampolla de Black Bush prop meu. He pensat al llarg de moltes hores. He escrit coses i les he estripat. He rebut trucades de dones delicioses i dels meus amics de l'ànima. He mirat calendaris Pirelli. He escoltat música quasi demoníaca. I he posat al Black Bush glaçons amb aigua de la Puda. Possiblement aquest darrer gest m'ha fet arribar a una conclusió que cau com una biga daltabaix d'una bastida. Soms els millos. Soms amb essa final perquè tothom sap que soms és un plural de collons. Soms els millors perquè, d'entrada, soms de la millor comarca de l'univers planetari. Ser del Gran Pla de l'Estany (els onze municipis habituals més els nostres germans de Canet d'Adri, Medinyà, Cabanelles, Besalú, el Torn, Fares, Maià de Montcal i Mieres) és un privilegi que Déu Nostre Senyor ens va atorgar perquè li queiem bé. Li vam caure bé perquè soms així. Tenim privilegis, tenim uns honors que ens han donat, tenim condecoracions que no ens caben a casa. Si al cim estem ben vistos, som joves, som guapos, som gent de paraula, som amics dels nostres amics, llavors és que ja passem de condecorats a formidables. Per a nosaltres Xisca de Gardi és una Universitat i Banyoles és un màster. És així i de cap altra manera. A Banyoles o a Camós, o a Cornellà o on sigui de la nostra República vas pel carrer i el que basta pinyes és més intel.ligent que tots els de la Unió Europea de Brusel.les junts. Això és així i no ho canviarà pas ningú. Que som pedants? És lògic, bé no és que sigui lògic: és inevitable. Si vius al Paradís no pots pas fer cara de gos apallissat. Has de riure, has de somriure, i a cada carrer que passis has de donar gràcies a Déu perquè no t'ha fet néixer enlloc més que al Pla de l'Estany. Es una sort, és un repoquer, és fer saltar la banca del casino de Monaco. I qui s'emprenyi tindrà dos treballs. Soms els millors, soms uns trenta mil afortunats que aviat anirem pel món i a part de tenir-ho tot pagat (que deia en Pujols) la gent ens dirà: gràcies, gràcies, gràcies. Davant aquesta evidència només queda una resposta: el vòmit d'alguns envejosos, la bava d'alguns que van de cargolines per la vida, i la barrumera elèctrica dels qui estan delicats dels nervis. Soms els millors i Xisca de Gardi no és res més que la punta de la fava d'una cosa més sublim, més superior, més inqüestionable, més de ferro colat: el Gran Pla de l'Estany, el lloc on Déu va dir "ara m'hi poso bé, m'hi esforço perquè això val la pena".
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
5 comentaris:
Llàstima que la nostra comarca va perdre alguns germans, petits i grans. Besalú volia les terres volcàniques, i no va voler fer part del Gran Pla de l'Estany. El pont romànic ja no és nostre. També s'hi van afegir Mieres, el Torn i el Collell, que bé hagués anat !! i la vall de Sant Miquel es va quedar mig coixa. Sort que ens van deixar el castell de Falgons.
Canet d'Adri va ser més gironina, i vam perdre la silueta rocallosa de Rocacorba, cada matí ens saluda des de la finestra, adéu ! ... tot i que ens sentim aquelles pedres com nostres, i pujem en romeria. El germà petit de l'Empordà es va enfadar amb la tramunta, i avui Parets d'Empordà és nostre. També s'hi podia haver afegit Orriols, així el Comitè anarquista ja estaria dins la comarca.
Malgrat tot, i les nostres pèrdues, amb l'adeú dels germans enfadats i rebels, és una comarca magnífica. Tocada per la tramuntana, les pluges de la llevantada, el pas del Fluvià i el terratrim de secà, que amaga els petits poblets perduts de Vilademuls (per això som els pioners del burro català), és una comarca per perdre's. També l'estany de Banyoles, les obres d'en Bonitus, els paisatges màgics de les Estunes, d'on reneixen, de tant en tant les goges, les vaques d'en Morgat, el castell del baró i els katiusques russos submergits, als xucladors de les aigües tèrbules de l'estany. En definitiva, com diria el bon amic Sisa, terra de boletaires i de galàctics.
Perdona, locartellà, tu ja ets un dels nostres, digues-li a en Mastegatatxes que et doni contrasenya i comença a escriure en aquesta casa, que també és teva.
Hola Comité d'Orriols, com em poso en contacte amb en Mastegatatxes per la contrasenya ? Se li pot enviar algun e-mail ?
Locartellà, has de deixar una direcció de correu i et farem administrador. Has de saber que aqueí no volem gent humir. Volem vanitosos descontrolats.
Us deixo la meva direcció, el meu mail és locartella@gmail.com
Publica un comentari a l'entrada