En Polo (2)

La filla del patriarca Félez li va explicar a la meva mare, un dia d'aquests que es van trobar pel carrer, que en Polo s'emprenyava com una abella si li deien Polo. I que va ser per aquesta raó que, a partir d'aquella enrabiada, tothom s'hi dirigia cridant-lo pel seu nom, German. El cognom continua essent una incògnita que no resol ni tan sols la làpida del nínxol on dorm enterrat al cementiri del puig de Sant Martirià. De fet, està enterrat amb la família Félez. Però no pas com a jueu. En German va viure sempre en la clandestinitat hebràica fugint dels escamots antisemites. S'ho va amagar mentre va ser viu i també després de mort. No l'acompanya ni una trista estrella de David, només una creu cristiana. Algunes llengües banyolines parlen d'en German com d'un personatge enigmàtic, reservat, esquerp. La Lídia Félez, la vídua del doctor Baeza, explicava que el seu pare i en German s'havien conegut a Tarragona. En German havia deixat la seva família i havia anat a caure a la Catalunya Nova. Es veu que el pare Félez li va parlar tan bé de Banyoles que el va convèncer per venir. Els primers anys va viure a la casa familiar dels Félez. Després se'n va anar a Can Bohigues i es va insstal·lar de rellogat al pis de dalt que donava a la part del darrera. Tampoc no se sap de què va morir però si ho sabéssim potser esguerraríem la història.