Els sobres sorpresa de Can Peraferrer

Dalt de tot del carrer Major just quan aquest s'enganxa al Mercadal hi havia una botiga mítica. Can Peraferrer. En tinc un record llunyà però crec que en Peraferrer feia de barber i aprofitava les estones mortes per vendre algun sobre sorpresa. No ho sé. Però sí sé com era la part principal de la botiga: era fosca, estava estrambòticament buida. Allà només hi havia quatre tebeos estil "hazañas bélicas", algun llibre malparit d'en Marcial Lafuente Estefania, cromos de futbol i algunes piles de sobres sorpreses. Els sobres sorpreses eren la meva perdició i també la d'en Portbou, el meu amic. Hi anàvem i compràvem cromos de la Batalla d'Okinawa. El sobre era una mica enganyós perquè estava decorat amb dibuixos impressionants que et feien pensar que a dins hi hauria ninots collonuts. Després quan l'obries venia la sorpresa: els ninots eren denerits, fets a cops de gorra, però ja servien per jugar. En Portbou s'entretenia a ordenar militarment les seves tropes, amb la seva manera tan calculada de jugar, amb un ordre i un concert formidables. Jo, en canvi, només feia que posar bé els ninots per cardar-los pedres pel cap, per aixafar-los, per fotre'ls daltabaix de la taula. Quan ens cansàvem de la batalla d'Okinawa, tornàvem a Can Peraferrer, a la foscor, a la buidor estrambòtica, a sentir aquella flaira salada de la humitat d'aquella botigota. Era sensacional. Llavors compràvem la batalla de Sebastopol i cap a can Portbou. Ell amb el seu ordre i concert, jo amb la meva manera destralera de jugar. Xisca de Gardi està pendent de comprar lots impressionants de sobres sorpreses i preparar una gran batalla a la Plaça. Agafarem la carretilla i anirem de caps cap als nostres temps petits, dels quals no n'havíem d'haver sortit mai.