dimarts, 22 de maig del 2007

Els camins que porten a tercera

Nosaltres ens vam treure de sobre el Vilafranca (2-1) però els de Cassà van perdre a Manlleu i hem hagut de desencarregar la mariscada que els hi havíem promès si guanyaven. L'entrenador del Cassà, que és un bon amic de Xisca de Gardi, no en té cap culpa, però en aquell poble si no és un tap de suro no hi aneu a buscar gaire res. En canvi a l'estadi del Club Deportiu s'hi pot anar a buscar el que es vulgui. Diumenge passat era ple. Jornada de portes obertes al municipal. Nou-centes persones, pel cap baix. Xisca de Gardi també hi era, com no podia ser de cap altra manera perquè a nosaltres si hi ha alguna cosa que ens agrada és poder anar als puestus sense haver de pagar. Però ja se sabia que ens ho hauríem de fer nosaltres sols. En aquest món no busquis ajuda enlloc, no busquis humanitat més enllà dels escrits d'en Francesc Pujols. Ara passarà que l'última jornada de la lliga de primera catalana hi haurà un espetec d'òsties com les que hi havia al Blau entre els de Bàscara i els forasters. En Jordi Ferrer, el nostre analista de capçalera, diu que el temperi serà de Maria Santíssima. Nosaltres sabem que juguem al camp de la Muntanyesa i hem de guanyar però en Jordi Ferrer hi veu més enllà: "L'equip no va fallar, s'hi va deixar la pell i el Vilafranca va perdre al costat de l'estany. La cinquena victòria seguida confirma el Club Deportiu com a clar candidat a l'ascens. El conjunt de Benet Masferrer pujarà directament a tercera diumenge vinent si passa una d'aquestes dues coses: si el Vilafranca supera l'Igualada o bé el Manlleu sucumbeix a casa contra el Rubí. És imprescindible, és clar, que els deixebles de Benet Masferrer -que és el nostre entrenador- guanyin diumenge vinent, dia 27 de maig, al camp del Muntanyesa. Amb això hi comptem o, com a mínim, hi tenim molta confiança. El partit entre el Muntanyesa i el nostre Club Deportiu serà al municipal de Nou Barris, a Barcelona, diumenge vinent a les sis de la tarda. Hi ha una altra manera de pujar a tercera, però caldria esperar al mes de juny. Si el Banyoles acaba quart o cinquè, també podria celebrar el retorn al grup cinquè. Perquè això caldria que no baixés cap equip català més de segona B -el Barça B arrossega el Barça C a primera catalana, cosa que no afecta per res al Banyoles-. Si el Banyoles és quart i puja un català a segona B, també serà equip de tercera. Si el Banyoles és cinquè i pugen dos catalans a segona B, també serà equip de tercera. Això sempre que no baixi ni el Sant Andreu ni el Miapuesta. Si un d'aquests dos equips baixa, després caldria que hi hagués, com a mínim, dos ascensos de tercera a segona B. No és fàcil d'entendre, però amb una mica de concentració i serenor, tot és possible. El que queda clar és que tots som del Club Deportiu. Ara o mai. ""Banyoooles, Banyoooles", "Banyoooles, endaaaaaavant...». Ja està tot dit. I si ho diu en Jordi Ferrer va a missa i fora romanços.

1 comentari:

Josep Oliveras ha dit...

Tard o d'hora el Banyoles guanyarà. El nostre gran què és que tenim ruó, tenir ruó és molt més que tenir raó i aquestes tonteries, tenir ruó vol dir que fem el que fem, guanyarem. I que tothom ho tingui clar: el Banyoles no és a primera, perquè li fa mandra.