Un carrer per l'Alemany

En Joan Alemany va morir fa uns quants anys en un accident de muntanya. La nostra terra s'enduia algú al qui sempre hem admirat amb devoció. L'Alemany ens va deixar dos llibres fonamentals: la història dels pagesos de Banyoles i les memòries d'un soldat de la república. L'Alemany era el cronista de la Banyoles popular, resistent, mai vençuda. D'ell arrabassem aquests mots que considerem bàsics per entendre la Banyoles que s'alçà per aturar el monstre feixista: "Feia molts anys que tenien set i fam de justícia. Moltes promeses incomplertes. Molts anys de menjar fardassa i xarapa. Molts anys de portar pedaços a la roba. Molts anys de tenir una casa com un cau de guilla. Molts anys d'ésser mirats per sobre l'espatlla. Molts anys de tenir-los només per a pencar a canvi de ben poca cosa". L'Alemany tenia un hort i escrivia de les coses que venia i sentia, de les que tenia a la vora, de les que havia sentit explicar, de les coses que algú havia de recollir perquè les ventades de l'oblit no se les enduguessin rec avall. L'Alemany no és pas de Xisca de Gardi, és tot Xisca de Gardi el que és deixeble i devota de l'Alemany. A ell li devem moltes coses i ara pensem començar a pagar. D'entrada, demanarem un carrer per l'Alemany, un carrer on hi hagin horts i on s'hi senti, a tot hora, olors de xisca, de fems, de tomateres a punt d'esclatar, de terra batejada per recs, d'espardenyes d'espart, en definitiva de la mai anyocada Banyoles popular.