vidal-confidencial: Un gardi

diumenge, 20 de maig del 2007

Algú em pot dir on collons és l'accent que veuen els lletraferits de Barcelona sobre aquest peix?

locartellà ha dit...: Els gardis que s'han pescat a l'estany sempre se n'ha dit així, de tota la vida, i no com diuen els filòlegs lletraferits de can fanga. És un peix autòcton, d'escames daurades, cua vermella, molt dinàmic, i amb una olor molt forta i intensa quan el treus de l'aigua. Un peix molt curiós.; 20/5/07 9:43 a. m.
Josep Oliveras ha dit...: Un Gardi és un peix que sempre vaig somiar pescar. Però no vaig pas sortir-me'n. Sempre els veia rec avall dient-me "fotut burro, vés i que et moqui la iaia". I ells se n'anaven i jo feia cara d'encantat carretejant la meva canya, la galleda de plàstic i la meva cara asilvestrada. Vet aquí.; 20/5/07 11:17 a. m.
locartellà ha dit...: Per pescar-los, fa uns anys s'en trobaven als recs amb una viva lloentor platejada a ple sol. Per exemple n'hi havien darrera el Rec Major del Camp de futbol vell. S'havien de pescar amb pa, anava força bé, i era un peix llest, sempre et veia i havies de ser sigilós i pacient, esperar el teu moment per estirar la canya. No eren com els sols i els black-bass, que quan vien l'esquer, nyac, i ja picaven.; 20/5/07 1:24 p. m.

vidal-confidencial