La Rita és morta

Em sap molt de greu encetar el silenci del dol però us he de comunicar, amics meus, que la Rita és morta. Va ser dissabte, cap a Can Gimferrer. Havia anat a fer un volt, com cada dia, per visitar els seus veïns. La Rita era d'una humanitat felina deliciosa. Era beix, tenia els ulls blaus i el ventre blanc. Li volien posar un esquellerinc però ja no podrà ser. Un cotxe va passar massa de pressa. La Rita se'l va trobar a sobre i no va tenir temps ni per fer l'últim miol. El cop va ser sec, sord, letal. El cotxe va marxar. Diuen que el conductor reia i que qui l'acompanyava també. Van desaparèixer carrer avall. La Rita va quedar estesa, morta, esclafada, immòbil. Uns veïns la van veure i la van treure del camí. La van embolicar i la van enterrar al contenidor que tenien més a prop, allà on les ànimes pures van a jaure per última vegada. La Rita era la gata dels meus veïns. Encara més, era la gata de les filles dels meus veïns, la Mariona i l'Helena. Feia tres dies que no la veien. I m'ho van dir. Estaven força preopcupades. La vam estar buscant. Vam córrer pel veïnat, la vam cridar fent sonar un plat amb el pinso que li agradava més, la vam caçar a sota les pedres, a dalt dels arbres, a tot arreu. No apareixia però mai no vam pensar que hagués pogut passar una cosa com aquesta. En algun moment se'ns va acudir que l'havia enverinat un veí malcarat que viu un tros avall i té molta mania a les bèsties. No podia ser. Ningú no faria mal a la gata d'un veí. A Xisca de Gardi no es fan aquestes coses. Però dilluns, cap a les deu del vespre, en Joan, el pare de les nenes, ens ho va fer saber. Havia parlat per casualitat amb els veïns i els veïns li havien explicat l'accident. La descripció coincidia amb la de la nostra Rita. Llavors van arribar els plors. I les llàgrimes de la petita em van trencar el cor. I amb el cor trencat se'm van encendre els ulls i em va bullir la sang. I vaig pensar en aquell malparit del cotxe que va fugir rient. I ara cridem a sometent a Xisca de Gardi per atraapar el conductor. L'anirem a trobar i el portarem al davant de les nenes. Li farem demanar perdó i li farem passar la vergonya d'haver-les fet plorar. Que s'amagui perquè si el trobem, el cel li caurà a sobre en forma de xinxeta. Això no es fa i encara menys a les filles dels meus veïns.