dilluns, 21 de maig del 2007

Una llegenda


Tirapu és el nom d'una petita població de Navarra on va nèixer Doroteo San Martín, que el 1949 va emigrar a l'Uruguai i va fundar una empresa de transport internacional terrestre de líquid a granel que ens faria molt de servei per traginar gintònics. Però el Tirapu que ens interessa es diu Fernando Tirapu Arteta i va ser una llegenda de l'Osasuna, de l'Elx i de l'Athletic Club, que és un dels equips de referència de Xisca de Gardi. En Tirapu va sortir de l'Osasuna perquè va nèixer a Pamplona. No hi va durar gaire. Se'n va anar a l'Elx i allà s'hi va entendre amb un altre mite del futbol dels països catalans que es deia Claramunt. En Tirapu era un d'aquells futbolistes elèctrics no sempre ben entesos. Jugava al mig del camp i tot sovint gambava com un boig en curses llargues i impetuoses que la majoria de vegades no portaven enlloc. Però a la gent li agradava. Era, perquè ens entenguem, com en Sile del Banyoles que a vegades es belluga més que es mou però s'entrega. Al públic entès del Banyoles, perquè el públic del Club Deportiu és dels més entesos, li encanten les maneres de combatent d'en Sile i als aficionats que van ser de l'equip d'en Tirapu també els hi agradaven. Alguns deien que s'assemblava a en Crispín del Capitán Trueno però pel que el recorden a Elx, és per un parell de marcatges que li va fer a Johan Cruyff jugant contra el Barça. Hi va haver un clam perquè en Kubala el portés a la selecció espanyola. Però no el van convocar mai. Ni falta que feia. La selecció espanyola és una mentida i fa més nosa que servei. També deien que no marcava gols ni a la mitja part i al cap de tres temporades a Elx se'n van començar a cansar. Va arribar a orelles del president de l'Athetic que l'Elx se'l volia vendre i el van comprar perquè no fos dit que un de la casa es quedava sense feina. A Bilbao s'hi va estar tres anys, del 1977 al 1980. Hi va fer de lateral i de mig però no gaire. Va guanyar una lliga jugant només un partit i va plegar després d'haver-ne jugat 268 a primera divisió. Si hagués volgut podia haver vingut un parell de temporades a Banyoles. Li hauríem pagat el dinar i el sopar de cada dia a Can Banal i hauria dormit a la millor suite del Mirallac. Però ell es va estimar més plegar i tornar a casa. Cadascú és com és.

1 comentari:

Josep Oliveras ha dit...

L'amic Tirapu ha format part de la cèlebre legió de jugadors navarresos que han alimentat l'Athletic, des d'Astrain que fotia unes coces terribles, o el tranquil Zabalza, passant pel mateix Tirapu, en Miguel Sola, en Jon Andoni Goikoetxea, en Larrainzar, en Pizo Gómez, i fins arribar als temps d'Urzaiz o en Javi Martinez. Tothom ho sap que Navarra és la mare dels bascos i, per tant, és la mare de l'Athletic de Bilbao.