Que torni l'Orquestra Sant Martirià

Jo de l'Orquestra Sant Martirià en tinc un record difús, boirós, més remot que un meteorit. Només els recordo actuant a la Plaça, eren uns peluts de collons, els primers peluts que van habitar les terres banyolines. Sé que tenien una comuna per la vora de Camós. Abans que els hippies, neorurals i la resta ens visitessin, nosaltres ja teníem els nostres peluts: els músics de l'Orquestra. En Toni, el segon de Can Pujol, tenia una paperera que era un envàs de Can Ding-Dong escobertat amb un cartell de l'Orquestra Sant Martirià. El cartell era d'un vermell rebentacamises i el tipus de la lletra imitava la de la Coca-Cola. Em sona que l'Orquestra Sant Martirià va ser una autèntica sensació. Sé que entre la colla hi figuraven els de Can Llorà i també el germà d'en Toni, o sigui el gran Llens. Però no sé de cap més nom. No sé amb prou feines què tocaven. Però estaria bé que tornessin. Tothom ho sap, i Banyoles en va ple, que Xisca de Gardi defensa les tradicions i tot el que dugui el nom del nostre sant Patró és convenient, profitós, meritori i és just i necessari. Dins les reivindicacions martiriaranes que ens hem proposat aquest mes, reclamem el retorn, a bombo i plateret, de la Gran Orquestra Sant Martiria. Volem firmes, volem una campanya com cal, volem que la vila de Banyoles es posi dreta per afavorir la reconstrucció d'una Orquestra que ha de ser la banda sonora de Xisca de Gardi.