Una TEISA de mòmies pel Darder

El gurú de Xisca de Gardi ha sabut que van trobar una dona momificada en un pis de Roses. I se li ha acudit que l'hauríem de reclamar pel nostre museu Darder, el de la caixa de sabates de pòrtland enganxada a l'edifici antic. La dona de Roses, de nom María Luisa, hauria de ser la primera d'una nova col·lecció que ens fes passar el disgust de quan ens van prendre el negre. El gurú proposava que Xisca de Gardi omplís una TEISA amb mòmies representatites del nostre entorn. Hi hauríem de tenir la mòmia d'alguna nena de l'Institut, la d'una del casal de la dona, la d'un encorbatat, la d'una Carmelita, la d'alguna nena ben formosa de l'Edén i una altra de l'Ocell, la d'un policia municipal, les de les Marín, la d'en Pere Taret, la d'un marxant del mercat de Plaça i, què sé jo. Potser també la d'en Badosa de la Teisa i la d'en Met Globo, que potser també ha quedat momificat a les cotxeres de Sant Pere. Xisca de Gardi també reclama com a propi el pis de la dona de Roses. Els bancs no entenen res. No saben res. Només foten nosa. Van embargar el pis de la María Luisa només perquè no pagava. La María Luisa no pagava perquè tenia mandra d'aixecar-se i la mandra la va momificar. Diuen que encara tenia la tele encesa i que del cendrer de la tauleta se n'aixecava un fil de fum cap al sostre. Tothom diu que era morta però no és veritat. La mòmia de Roses era la més viva de l'edifici. El que passa és que no menjava perquè sempre acabava trobant un canal amb un programa de televisió que li agradava i li feia cosa perdre-se'n el començament anant a la cuina. Després s'adormia i li passava la gana i la sed. Fumava les colilles que queien de casa dels veïns i havia entrenat un gat perquè les hi anés a buscar. No netejava perquè també li feia cosa i si algú trucava a la porta l'engegava a passeig perquè no li agradava que l'empregessin. La mòmia de Roses era un tros de Xisca de Gardi en una urbanització de Roses i els del Pentàgon ens l'han pres igual com ens van prendre el negre del Darder.