Beure en porró

Xisca de Gardi reclama que el porró torni a les cases de bona voluntat. La gent com Déu Mana hauria de beure en porró. El porró és aquell familiar que no pot faltar en cap casa xiscagardiana. En una casa xiscagardiana hi ha una taula llarga on hi càpiguen tots els amics, familiars i saludats. Ja se sap que la millor taula és la pirinaica: és a dir allargada i amb unes potes que van relligades per una bona ferramenta. Al mig d'aquesta taula hi ha el caixó on hi guardem el pa i la ganiveta. Tot com cal. I al cim d'aquesta taula per compartir hi solem tenir unes bones estovalles i el nostre gran familiar: el porró. El porró ens ofereix el vi amb un regalim precís, una mica gasiu, però el suficient com enganyar la nostra habitual borratxamenta. El porró té un tir elegant si el saps menar convenientment, retalla sobre l'espai un arc iris fet de vi, de volves de pols i de llum del dia, o de bombeta de seixanta. El porró sempre ens espera, se'ns ofereix, el fem passar i el compartir, el vivim entre tots, el mostrem, el servim al que acaba d'entrar al menjador o a la sala. El porró és un sofert que tant pot rebre vi pastós, vi galdós, vi senyor de Vilavenut, vi vinassa, viprase, vi llampec, vi remot, vi dolç, vi de missa, vi ranci, cervesa xibeca, xampany de tota la vida...i el que faci falta. Però, si voleu comprovar que el porró té un límit fiqueu-hi només aigua. Llavors veureu com el líquid element us repugna al pal.ladar, us vénen oits i basques, us ve una gitamenta que pot esberar-vos el ventre. El porró només vol l'aigua per ser netejat i para de comptar. Els meus veïns de les Cases barates, els Roger-Ros, hi ficaven cubitus al porró, eren els temps d'istiu, i llavors el que era convenient era refrescar i rebaixar el vi, perquè les migdiades no fossin tan carregoses, perquè les tardes fossin d'una dolçor de tortada de Can Boadella. El porró ha de tornar, i li hem de fer una arribada com se mereix. El porró, per això, pot jugar males passades. El porró sempre espera al fatxenda, el galifardeu, al carcant, al xulociutats, i a tots aquells els humilia amb taques esplèndides, amb esquitxades traïdores, amb regantells que no són d'aquest món. En canvi a l'home que tracta el porró amb humiltat, aquest li ofereix un doll preciós, una caiguda com la del Salt Dalmau, un regal de vi embolicat amb un raig floreixent.